|
ÀUSTRIA A PUNT DE TENIR UN PRESIDENT D’EXTREMA-DRETA.
divendres 27/maig/2016 - 02:56 1801 0
Que a Occident el populisme cada vegada té quotes de popularitat i, per tant, de poder més altes és una evidència. Davant de la crisi moral que patim, que és cancerÃgena per a tota la societat, els partits polÃtics tradicionals no són creïbles perquè dia sà i dia també es parla de casos de corrupció a l’hora que els problemes de fons de la societat – treball, habitatge, sanitat, ensenyament – no són solucionats. La constatació per una banda de que els partits tradicionals són corruptes i per una altra part ineficaços fa que la gent se’n cansi i miri cap als nous partits buscant noves solucions i nova gent. I a casa nostra fins i tot hi ha un partit que, sense canviar la gent, es vol canviar el nom a veure si aixà fa passar ase per bèstia grossa.
Tal com jo ho veig – però jo en això sóc infinitament minoritari perquè tret de la meva filla gran em sembla que ningú més ho defensa (i potser ella ho fa per fer-me content ) – la solució no està en votar a nous partits i a noves persones, sinó en canviar profundament el sistema democrà tic i passar d’una democrà cia representativa en la que els polÃtics només es representen a ells mateixos a una democrà cia directa en la que siguin els ciutadans els que prenguin les principals decisions. Crec que això és el que és formalment revolucionari i opino que si quelcom semblant va funcionar a l’antiga Atenes – ja sé que només podien votar els ciutadans lliures mascles, no els esclaus, ni tampoc les dones -, ara ho podrÃem adaptar als nous temps i fer que poguessin votar tots els majors d’edat.
Els nous partits polÃtics estan immaculats perquè encara no han governat però quan governin deixaran d’estar immaculats. Cauran en temptacions i s’equivocaran i dins d’ells hi haurà lluites de poder a l’hora que hi haurà lluites de poder amb els altres partits polÃtics. No serviran per canviar res. El nazisme i el comunisme ja van demostrar que els canvis que es van produir als seus respectius països només van servir per canviar d’oligarquia. Nosaltres el que haurÃem d’aconseguir és que l’oligarquia deixés de manar i que de debò hi hagués una democrà cia perquè fos el poble el que decidÃs a través de la democrà cia directa qui decidÃs sobre qualsevol cosa en qualsevol moment.
Àustria és el paradigma del que dic però amb uns quants agreujants que fan el seu cas singular. El primer és que Àustria és un dels països més rics i amb més qualitat de vida de l’Unió Europea. La conseqüència d’això en aquests moments és, més que no pas que se’n sentin confois, és que tenen por a deixar de ser-ho. El segon és que Àustria és un dels països europeus que més immigració musulmana ha rebut en els darrers anys i n’està farta. I això ve de lluny perquè Àustria ja fou el primer bastió cristià contra els musulmans a l’Edat Mitjana. Por a ser envaïts pels musulmans, doncs.
A Âustria, a diferència d’Alemanya, no s’ha fet una purga en profunditat del nazisme, tot i que Hitler era de Linz i va viure la seva joventut a Viena. Alemanya va pagar tots els plats trencats de la II Guerra Mundial i Àustria va aconseguir que es creiés que l’Anexió a Alemanya hitleriana no va ser quelcom volgut per ells, sinó que va ser una invasió en tota regla, quan fou al revés.
Finalment, per 30.000 vots el president del paÃs serà un ecologista de centre-esquerra, que es veu que és un brillant professor d’economia. No sé com s’ho farà per vèncer la divisió dels seus conciutadans ni per aconseguir que no tinguin por. Jo el que sà que faria de manera urgent és que Viena tingués, com té Berlin, un parc temà tic nazi, de manera que els austrÃacs recordin en quin trencacolls els va posar el populisme. Crec que no només és de justÃcia sinó que els hi cal urgentment. Els tornarà més sensats.
|