|
ARS MARINA TROBANDI
dimecres 25/maig/2016 - 04:57 1952 1
No sóc ni el xa, ni el rei lleó,
sovint semblo de Cromanyó
però adequadament progresso,
dius que estic per polir
blau d’esperança com zèfir,
com més avanço més et beso.
Progresso progressiu per ton cos,
tant intel·ligent, tant voluptuós
i amb ell cap experiència és dura.
Progressem cap al ple plaer,
serem mestres en hètero-saber
sense saber ni un borrall de verdura.
Ens donaran la cà tedra amoral
i obtindrem una dispensa papal,
que aconseguiràs sense problema.
Llorejats entre Nòbels i doctors,
erudits estudiaran nostres amors
de gat mesquer i d’òrfica sirena.
I finalment els llorejats llorers
d’amants que en volen més i més
obtindrem sense cap obstacle.
Que altres plorin Julieta i Romeu,
que mati la Medusa en Perseu
i vagi a Delfos a escoltar l’oracle.
|