| |
CDC VERSUS ERC
 divendres 13/maig/2016 - 04:31  1824  3
No sé si és cosa de l’edat, del paÃs, del procés, de l’amor, de la primavera, de la mediocritat de la retòrica dels polÃtics o de tot plegat, però la polÃtica, que tota la vida m’havia apassionat, cada vegada em cansa més. He militat a tres partits polÃtics i als tres m’he cansat de militar.
Per dues raons, la primera és que, sent maçó penso que he de tendir al lliurepensament i opino que això és força incompatible amb la milità ncia polÃtica. Perquè la mitità ncia en un partit demana creure en una sèrie de dogmes que formen un sistema evidentment dogmà tic mentre que el lliuremensament, crec, tendeix més al caos i, en tot cas, a construir uns dogmes propis, que potser encaixen o potser no és un sistema.
La segona és perquè he comprovat que els partits o bé són irrellevants o bé la gent que hi remena les cireres molt sovint està més preocupada en defensar els seus propis interessos que no pas els interessos socials. Si això és aixà i jo mai no he considerat la possibilitat de viure de la polÃtica – sóc massa individualista per a que em diguin que he votar i que he de pensar – no té sentit militar en unes organitzacions que bà sicament el que volen és solucionar els problemes a les que els dirigeixen i als seus amics o als seus vassalls.
Ara mateix hi ha una idea que m’engresca que és la independència de Catalunya. Però se m’ha de reconèixer que els polÃtics i els dirigents d’entitats que lideren l’independentisme fan tot el possible per tal que aquest engrescament es panceixi per no dir podreixi. Jo ja sé que malgrat els esforços d’en Prat de la Riba, en Xènius i en Carner som un paÃs barroc. Un paÃs on això de rinxolar en rÃnxol, buscar-li tres peus al gat i complicar-ho tot és essencial i consubstancial amb el nostre carà cter patri, que existeix per molt que els antinacionalistes se’n fotin. Ens agrada complicar-ho tot tant com podem, crear i recrear laberints, fer marrades (i marranades, tot sovint) i allò que havia de ser més o més senzill se’ns fa més o menys complicat i allò que havia de ser més o menys complicat se’ns transforma en més o menys complicadÃssim. I el pitjor de tot és que, com que el nostre carà cter nacional existeix i és barroc, no té solució.
Per això a Catalunya s’explica perfectament que, tot i haver iniciat un procés independentista, haguem canviat a mig camà de president pel caprici de quatre arreplegats que mai no han governat ni a casa seva. Per això s’explica que el president del govern digui que no pujarà els impostos i el vice-president digui que sÃ. I també s’explica que ERC i CDC vagin per separat a unes eleccions quan, en aquests moments, sembla que el que hauria de ser prioritari és que JUNTS PEL SI guanyés les eleccions al Parlament espanyol i parlés amb la mateixa veu que el govern de la Generalitat.
Però si això passés Catalunya no seria Catalunya i els catalans no seriem catalans. I seria molt contradictori que els catalanistes no fossin barrocs, laberÃntics i partidaris de complicar-ho tot el mà xim. O no?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
