| |
I ELS REFUGIATS DEL CANADÀ?
 dijous 12/maig/2016 - 04:18  1893  0
Fa dies que escolto que l’actitud dels governs europeus respecte els refugiats és vergonyosa. Ens ho diuen de dia i de nit els mitjans de comunicació en ple, els tertulians i de tant en tant també ho sents en alguna conversa. La gent diu que aquesta no és la seva Europa. Suposo que la seva Europa seria una Europa més acollidora i, en definitiva, més humanista.
Ara bé, jo penso que més enllà de com ens agrada veure’ns s’ha de veure com som. No em serveix dir que això és culpa dels governs si no es força als governs a canviar. No em val dir que es vol una cosa quan ningú de nosaltres sembla que estigui disposat ni a donar un cèntim d’euro, ni a retallar un cèntim de diner públic al seu servei, ni a pujar els impostos amb aquesta finalitat, ni a fer cap donació privada, ni a acollir-los a casa.
No em val que diguem que la polÃtica que estan fent els governs europeus fa que sentim vergonya dels nostres governs quan nosaltres no movem ni un dit, ni ens rasquem la butxaca per a tal que això canviï. Jo d’això en dic hipocresia. Ens disfressem d’humanistes i el retrat de Dorian Grey és cada vegada més lamentable, egoista i decadent.
Som egoistes, sà i tant. A l’egoisme natural dels éssers vius hi afegim l’egoisme de l’individualisme del dret romà i del liberalisme anglosaxó. La llibertat ens sembla quelcom immaculat però la igualtat i la fraternitat, més enllà dels discursos, se’ns refot i aquesta és la situació moral de la població europea i occidental en aquests moments. Una situació antifraternal i antigualità ria perquè té pà nic a perdre els seus privilegis.
Ara bé, les desgrà cies, com nosaltres haurÃem de saber perquè som pobles amb molta història, no només passen a SÃria o al Tercer Món. Ara mateix hi ha un incendi al Canadà que no sé quantes hectà rees ha cremat. I no se quanta gent ha hagut de fugir i demanar auxili quan mai no havien pensat que ho haurien hagut de fer. I als USA cada dos per trens hi ha huracans que ho destrocen tot. I hi ha guerres civils com la que va patir Espanya o la que va patir Iugostà via. Etc...
Vull dir que, des d’un punt estrictament egoista, podrÃem pensar que és possible que la gent d’aquà acabi patint una desgrà cia o una altra i, per tant, que el més sensat que es pot fer és que, quan passi qualsevol mena de desgrà cia d’aquest tipus, no s’hagi d’esperat a la solidaritat dels estats o les persones sinó que l’ONU pugui actuar directament sobre aquest tema i obligar els estats membres a actuar d’una determinada manera.
Confiar en la solidaritat individual de les persones o dels governs és massa aleatori per a resoldre el problema, en canvi, que hi hagi una mena de govern mundial per tal de resoldre situacions d’aquest tipus potser faria que tots els humans ens trobéssim més segurs malgrat tots els mals que ens amenacen.
Es pot ser independentista català per a segons qué i internacionalista per a d’altres coses. No hauria de ser contradictori. Si els problemes són internacionals els ha de resoldre una organització internacional. Ara, ha de ser una organització internacional democrà cia i amb poder ejecutiu i no una cosa de pa sucat amb l’ONU que no se sap ben bé per a que serveix.
|
Contactes
Registra´t
