| |
Se'n va la joventut, més...
 dilluns 9/maig/2016 - 05:50  1836  1
L'esterilitat escriptora és ni millor ni pitjor..., potser sÃ, potser sà que arriba a ser fins i tot pitjor que d'altres presumptes esterilitats.
Se'n va, com moltes coses d'aquesta refotuda vida se'n va; se'n va la joventut més la vida ja fa molt se n'anà de sobte i de cop quan en veritat s'apagava de mica en mica sense adonar-se'n.
Se'n va la joventut, més la vida ja no ho era com semblà vem desitjar.
Només un consol, només un racó de trencament d'esterilitats, quan l'escriptura corre al socors, i és el què ens resta quan ens resta, quan la pròpia tristesa i solitud ens du escriure sense muses, escriure sense volta ni solta, com tants cops, com en altres vides, com en altres joventuts ja superades sense més pena ni glòria.
I per a què enganyar-nos, per a què encegar-nos voluntà riament a aquesta estèril realitat, a aquest precÃs moment sense sospirs, sense vida, només passat, només decadència en la consciència tan desperta i adormida. Se'n va... i se n'anà ... allò que ja ni la imaginació, ni el llegir, ni l'escriure, ens ha de tornar. Principi i final. A la porta de sortida, sense meta ni destÃ.
|
Contactes
Registra´t
