| |
Sembla mentida...
 dilluns 28/juliol/2008 - 06:38  1538  5
Deu fer un munt d'anys, que jo també en tinc uns quants eh, Campaneta?? Encara vivia Borges, i aquell dissabte inagurava la universitat de Sitges, però calia una bona invitació per entrar, i està ben clar que no la teniem...
Però vam pensar que en Borges era molt vellet i que pagava la pena intentar-ho, així és que de bon matí vam enfilar cap a Sitges i després de ben dinar vam anar a passar l'estona a la porta del Palau, aquell que no sé quin nom té..., eren vora les tres i esperavem l'arribada devers les cinc, així que la espera va ser considerable... Encara no havien posat ni barreres per impedir la entrada als encuriosits com nosaltres... Petavem la xerrada i esperavem, esperavem,
només veure-li la careta i ja estariem contents, i poder dir: Jo l'he vist, jo l'he vist... Mai hauria imaginat el que passaria després...
Tot va anar molt ràpid.
Va arribar un gran cotxe negre i es va aturar devant del Palau.
De la porta del davant en va sortir na Maria Kodama i va anar a obrir la porta del darrere... i va sortir ell, amb una mena de somriure extrany, com de nen petit i aquella mirada perduda dels que no miren amb els mateixos ulls que nosaltres...
Ja us dic que tot va anar molt depressa...
Ves a saber amb quina cara el devia mirar jo a ell... el cas és, que algú em va agafar del braç, entre dues valles, tot dient-me:
- Ven, entra conmigo
- (Glups!!)- en Fernando Sanchez- Dragó m'havia agafat i entraven tots dos de bracet, per la porta on els bidells demanaven les invitacions.
- (Més glups...) No tenia paraules..., i a mi em queia fatal en Sanchez -Dragó!!!, (tot i que encara no li havia sentit parlar contra Catalunya...) no sé, el trobava pedant i d'aquelles persones que s'escolten molt quan parlen... però havia estat ell, ell... m'hauria vist la cara d'enpardalada mirant en Borges i no s'ho va pensar gaire... ho va fer...
Vaig oblidar l'acompanyant, i vaig pensar que ja li explicaria en sortir, una cosa com aquesta només passa un cop a la vida....
Més tard, al saló d'actes vaig seure, cap al darrere, ben amagadeta, no fos cas que qualcú em demanes la entrada (ningú no ho va fer)
El meu company es va poder esmunyir dient que la seva dona era a dintre i que havia d'entrar de totes totes...
Sempre recordaré aquell dia i per més que en Sanchez-Dragó n'ha dit de grosses, una cosa per dintre em feia pensar... si, però aquell dia....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
