| |
Una de madrilenys
 divendres 1/abril/2016 - 02:49  1933  0
Son coses que t'acostumes sent estiu.
El cas és que vaig demanar mitja quarta de pernil de catorze
euros el kilo perquè ho faig últimament per fer l'esmor-
zar dels xiquets.Son rutinaris , és baratet i està gustos.
Però eixe parava una miqueta
blanet.Era una gran superfÃcie i no em coneixia l'home.
Em va insistir que no me'l quedara per eixe motiu.
-Pose'm el pernil i no es preocupe.
-Es que està blanet.Probe aquestes....
-Per favor ,pose'm la mitja quarta de pernil i no patixca.
-Es que resulta que.....
-Si es que m'agrada blanet.
-Tinc també unes hamburgueses per als teus xiquets que
els agradaran molt.
-Li pregue ,si no té inconvenient ,em pose el pernil.
L'home es veia nerviós i la seua determinació de no vendre'm
el pernil ja m'intrigava.
Al final va eixir el pastÃs: -Jo l'he avisat.Després no vinga vosté
a tornar-me'l queixant-se del pernil i de mà també.
Era evident que a pà scua està ple de madrilenys i amb ells venen
numerets ridÃculs com aquest i molts altres.
Els peixaters a netejar sardinetes sense parar i si pujes
el periòdic 30 cm preparat al numeret.
T'eixamparan tres madrilenyotes i et faran tabac.
Aquest estiu la cosa ja se'n va eixir de mare:Un senyor de Madrid
tot grossot de seixanta bén complits es va fer una espècie de
veler amb una antiga tabla de windsurf.Una d'eixes d'escola de gran
volum i que han quedat obsoletes.Li col.locà el tio un mà stil amb cordes,
i un llançol blanc i es féu pas entre la multitud de gent amb el seu culot
més gran que jo.La tercera ona el va derribar tot el llarg que era ell
i per poc cau damunt d'una pobra senyora que nadava prop.
La creu roja feia com si no mirara però ,clar, al final va haver d'intervindre.
|
Contactes
Registra´t
