| |
I açò va de rondalles al foc
 dijous 24/març/2016 - 05:48  1980  0
I és una rondalla al foc perquè avuà l'he encés i li he contat
a la xiqueta meua la història de l'oncle Andreu.Perquè encara
fa fred a les comarques centrals d'interior i m'agrada la llar
tant com a Enric valor.
Avuà l'he despertada per anar a escola però la xiqueta roncava
profundament.Ha estudiat tant aquests dies ,pobreta....!
He enganyat a sa mare i l'he deixada dormint ,pobreta ,i en tor-
nar jo a les dues i mitja encara dormia.
-Núria ,son les huit i mitja i el xic Ja està dalt del cotxe.
-Ja vaig ,ja vaig.
-Però si son les dues i mitja! Avuà ton pare t'ha deixat dormint.
Dorm ,dorm i encendré el foc.Agafe pinotxa i unes rames i bote
foc.Després de dinar et contaré la història de l'oncle Andreu.
Arrima't al foc que plou i per aquestes latituds encara tenim, si
no neu ,poc li falta.
-Saps a qui li agradava més la neu encara que a ton pare?
I la quietud..
-Ai ,pare ja sé que a Enric Valor ,qué pesat eres.
-Estàs fent-te fadrina.Ja no em vols tant i d'acà quatre dies te
s'endurà un castellanot.
Els castellanots son la creueta que m'he posat sempre jo a mi
mateix perquè les creuetes se les posa un mateix.Tres quartes
parts de les persones del món sospiren per viure com jo.Amb
castellanots o sense.
Molts anys he viscut sense sospitar remotament que poqués
haver un tros de terra capaç de sentir les coses com jo.
Jo compare la meva soledat amb la que deuria passar Estellés
per dir un exemple.Jo sense la cultura d'ell però sà amb la seua
sensibilitat de veure les coses.
L'oncle Andreu era un germà de mon pare.Es llarg de contar,
continuaré un altre dia.La xiqueta ha difrutat.Li encanten les histò-
ries a vora del foc quan plou o neva i fa fred.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
