Article del bloc de Kerauja

Saps, amiga

dissabte 19/març/2016 - 05:56 1832 9

Has perdut massas nits imaginant si pensava en tu o et somiava. Has viscut sense notar que vivies amb la mirada perduda en el pas de les hores esperant un missatge o una trucada ...
Lligada a una idea, a un somni, a una angoixa que et comprimia la gola. Subjecta a la necessitat constant d'estar perfecta perquè sorgeixi el miracle, per superar un llistó absurd, per arribar a una meta efímera ... Per poder suportar habitar un cos que de vegades creus que no et pertany.
T'has encongit per dins com una fulla seca, i t'ha quedat l'ànima hidrofilitzada ... T'has contingut tant perquè no et senties còmoda enlloc, que ara que te n'adones que ja no ho suportes , no saps trobar la porta per sortir del teu desterrament voluntari.

Vas cremar els teus somnis i els vas reemplaçar per altres, més assequibles, gairebé prestats, més adequats per a algú com tu, que es creia petita i fràgil. Que es sentia covarda i sense brillantor ... que es moria per ser una altra cada matí al despertar-se i acabava topant amb la dona del mirall a la qual no sabia estimar.
I ara, quan et poses a volar i descobreixes que ets forta i pots amb tot, revises les teves metes i et semblen diminutes. I mires a aquesta dona i vols abraçar-la.
Has viscut en ànima aliena. Esperant senyals absurdes per pensar-hi durant mil hores i donar-li la volta cent vegades fins que perdien el sentit, fins que t'esgarrapaven les entranyes i t'esguitzaven els teus moments dolços.

Vas acceptar que et pengessin etiquetes i et cridessin per altres noms que no són el teu. Vas acceptar un amor a mitges i vas dir sí a quedar penjada d'una corda imaginària per ser engruna quan en realitat ets el banquet.
Amiga, has venut els teus ulls enormes a preu de petites bales i el teu somriure deliciós per una tarda de petons apressurats. Et van donar rosada per pluja i abric per promesa d'amor. Et van demanar el món i a canvi et van regalar un buit enorme que es va allotjar entre el teu pit i la teva esquena i aquí segueix sense calmar quan fa vent i estàs cansada.

Vas caminar per la corda fluixa perquè pensaves que et seguirien i a mig camí vas descobrir que t'havies quedat sola ... Vas udolar a la lluna plena, com una lloba bruna ,esperant una resposta que mai arribava.
Vas deixar el paraiguas, vas despullar la teva ànima i després et vas adonar que els altres estaven sota sostre i amb la roba posada. Vas comprar un conte xinès i el vas voler transformar en una esperança.

T'has empassat promeses que no eren promeses, però s'assemblaven tant i sonaven tan bé que necessitaves quedártelas i abraçar-les
Vas traçar un mapa i et vas emportar l'equipatge més pesat i després vas descobrir que estaves sola.

Vas plorar tant que et van caure totes les fulles i se't van tancar totes les finestres.
L'heura es va enredar en els teus peus i vas creure que estaves atrapada en aquest mar d'angoixa esperant un petó fals i un somriure congelat. Una d'aquestes rialles que es fan servir per no segellar les promeses amb paraules, no aguantar la mirada ni reconèixer la covardia.

Amiga, t'has cansat d'esperar a que et vegin meravellosa. I ara t'adones que ets massa gran per ficar-te en una caixa ... que trepitges amb massa força per transitar un camí de fang ...
Que voles massa alt perquè et preocupin els núvols i les mirades que busquen soscavar la teva essència.
Que et sobra calor com per rebutjar abraçades buides i nits amargues ... que no necessites guardar cap absència ni esperar res que no porti a res.

Però de vegades quan la tarda és freda, recordes. Els pensaments no es poden lligar i les emocions meravelloses i desbocades són de vegades les nostres enemigues més bàrbares i cruels.
Llavors, t'imagines, olores, recordes, assaboreixes i després ho rebutges mig boja.
Ja no et cal, però creus que seria meravellós tenir-ho sentir-ho notar-ho ...

I aquesta dona que ets ara t' agafa per les espatlles i et diu que ja n'hi ha prou ... Que et sobren forces per embellir la teva vida, que et sobren alegries per ballar-la ... Que et sobren somnis a la teva mida per omplir-la i que tu mateixa fabriques els teus dies ... que el príncep blau que esperaves ets tu ...
Ja no t'amagues perquè no ho necessites i perquè ja no hi caps en els teus vells refugis de llàgrimes i queixes.

Els teus ulls inmensos valen un regne sencer amb els seus rius i les seves muntanyes. El teu bonic somriure és caríssim per als qui volen ofegar-lo
Ja no hi haurà més fulles seques, ni finestres tancades, ni cap heura que et subjecti els peus quan vulguis avançar.
Callarà la lloba bruna que udolava desesperada a una lluna absent.
No hi hauràn més nits buscant excuses per seguir encadenada a un amor de porexpan.
Mai més viuràs d'ombres, ni de sobres.
En el teu món ja no caben els petons falsos ni les rialles congelades.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Què pots trobar a LLENCERIA.cat?

• Accessoris
  • Complements Complements
  • Disfresses
  • Guants
  • Màsqueres
  • Perruques
  • Pestanyes
  • Sabates
• Bikinis
  • Bikinis
  • Pareos
• Llenceria dona
  • Calcetes, tangues...
    • Calcetes i tangues
  • Llenceria esportiva
  • Llenceria per núvia
  • Llenceria reductora
  • Llenceria tèrmica
  • Mitges, mitjons...
    • Culots
    • Leggings
    • Lligues
    • Malles
    • Mitges
    • Pantis
  • Pijames, bates...
    • Bates
    • Camises de dormir
    • Kimonos
    • Pijames
  • Sostenidors i bodies
    • Bodis
    • Conjunts
    • Cotilla i corpinyo
    • Picardies
    • Sostenidors
• Llenceria home
  • Calçotets Boxers
  • Calçotets slip
  • Pijames home
  • Samarretes
  • Tanga home
• Vestits
  • Faldes
  • Mini vestits
  • Monos
  • Pantalons
  • Vestits llargs

Més articles

Vols llegir més articles escrits per Kerauja? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics