| |
MURIEL CASALS IN MEMORIAM
 dijous 25/febrer/2016 - 05:41  1817  0
Ha mort la Muriel Casals. Es, evidentment una pèssima notÃcia. Una mort crec que només és una bona notÃcia quan aquell que mor està patint i desitja no viure més. En el cas de la Muriel la seva mort fou derivada d’un accident, quelcom totalment inesperat i això converteix la seva mort en més dolorosa, en més desconcertant del que la mort ja sempre sol ser per ella mateixa. Punset dubta, com tots, que algun dia s’hagi de morir. Però és que a la Muriel, per edat i per salut no li tocava.
A partir de la mort de la Muriel he pogut llegir la tira de elogis de companys i d’adversaris polÃtics. A mi això m’agrada. Crec que vol dir dues coses: crec que vol dir que som un paÃs que sovint s’esforça per ser civilitzat i també crec que, en el cas de la Muriel, tothom la percebia com una senyora que, malgrat que era evident que era una ferma lluitadora pels seus ideals, s’hi podia parlar de manera tranquil.la i reposada. Crec que desprenia una elegà ncia no sofisticada (en realitat la veritable elegà ncia sempre és senzilla ), comprensió, educació i bondat.
Jo havia coincidit amb ella a les tertúlies econòmiques de l’Ateneu Barcelonès i mai és va significar com una VIP, ans al contrari. El seu posat era discret, sempre amatent a aprendre quelcom nou – ella era catedrà tica d’Economia i, com a tal, una eterna estudiant, una eterna aprenent – , sempre amb el somrÃs als llavis i un punt de timidesa d’un atractiu irresistible.
Una vegada li vaig dir al president Pujol - més que el meu mestre, el conformador bà sic del meu pensament polÃtic originari – que en Xavier Casas, regidor del PSC-PSOE, era un gran regidor. I el president em va dir que sà i que, per tant, un mal enemic. Jo no li vaig contestar però ho vaig trobar lamentable i ho continuo trobant lamentable. Si el paÃs és més important que el partit, un bon regidor és un bon regidor amb independència del partit que sigui. Ara em passa el mateix amb un regidor del PP a Barcelona: penso que és un bon regidor però cap independentista m’ho accepta perquè és del PP. Parlo concretament d’Alberto Fernández DÃaz, que crec que és un dels pocs regidors del consistori que es guanya el sou ( tot i que també penso que fa masses anys que hi és, però això és una altra història ). Un altre dia ja parlaré del poema de la Dolors Miquel.
Per això em va agradar que en GarcÃa Albiol del PP i en Carlos Carrizosa de C’s fossin capaços de dir unes paraules de consol i d’admiració per la Muriel. Això crec que ens fa grans i forts com a paÃs. I, a mi, em definitiva, m’agrada quan els meus compatriotes, pensin com pensin, ho fan bé i es comporten d’una manera digna. Perquè catalans ho som tots i entre tots ho farem tot, com va dir aquell patrici que és deia Joan Ballester Canals.
Muriel, descansa en pau. Conservarem el teu somrÃs sempre a la nostra à nima. I moltes grà cies per haver-nos estimat tant.
|
Contactes
Registra´t
