|
autodefinit
dilluns 28/juliol/2008 - 01:48 1264 2
Tot és a prop d'on sòc, l'aigua i la llum,
el pa i el vi, la força engrescadora dels verbs,
les noies que puc complaure, una ma per oferir
i l'altre per defensar-me.
I un rellotge que va bé,
i un tren que surt a cada hora.
I tu, i jo, i uns quants més que fem un poble.
Gaire més lluny, la certesa es confon
amb la olor dels miracles.
|