| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Kerauja
|
|
| |
Aprenent a créixer
 dilluns 15/febrer/2016 - 05:03  1584  2
No només es creix a cops i fracassos, com tampoc es viu de rialles ..
no només s'augmenta de mida quan t'inflamen i trepitgen
Es creix estimant i també es creix trobant a faltar.
No només s'aprèn del dolor, ni només es viu de somnis .., també cal tocar realitats i entrar-hi.
Millor mil petons que mil ferides, encara que millor una ferida autèntica que mil petons falsos .., i millor una veritat crua que cent mentides pietoses
millor un hivern fred que una primavera fingida
Perquè el que fa mal al final no sempre és dolent, i el que sembla ser bo de vegades tampoc et porta cap a on vols arribar
Tot és un joc constant, una cursa d'obstacles buscant termes mitjans per mantenir un equilibri impossible
Per això, quan ploro, creixo, quan ric, creixo. Al final he d'aprendre a créixer sense més, sense que importi el que m'envolta, perquè només tinc aquesta oportunitat ..
i vull escollir com ho visc, ho sento, ho recordo, i assimilo
La bellesa i la bondat de tot el que t'envolta estan en tu .... han estat en tu sempre
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Kerauja |
Saps...?
Thursday, February 18th 2016, 11:18 AM
el cor és la flor més bonica del món.. No la deixis assecar.., i régala sempre que puguis
Si. Viure és crèixer, i créixer es triar i separar.. tal cual.. Tria i separa, no deixis mai de fer-.ho.. tria les flors més boniques i sepárales de les males herbes.. Pósalas allá on el seu flaire arribi cap a tú.
Aquesta flor, fa que tot brilli i es transformi, que el nostre aire s'ompli d'oxigen i al respirar, tinguem la sensació d'estar capacitats per volar i deixar-nos anar a un buit desconegut i esperar el millor ... malgrat el pà nic i la nà usea per topar amb la rutina més gris si aquest sentiment s'acaba.
Aquesta flor, fa d'altaveu de la nostra música interior, aquesta que sovint no sona perquè ens vam quedar en silenci intentant descobrir a on ens condueix aquest món tan malmès però bonic.
Sense aquesta flor.. ¿què ens queda? un no-res immens que se'ns empassa el riure. un buit que cada dia augmenta.
Viu, creix , i estima. Qui estima, viu. Hi ha tantes maneres d'estimar com persones que ara s'abracen i prometen amor .. i tantes com persones que ara s'acomiaden i miren enrere.
Aquesta flor ho canvia tot, ho inunda tot. La resta és el temps que es gasta esperant estimar i ser estimat ... La cara més insuportable de l'amor, és la seva absència .
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
