| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL MAGISTRAT ISMAEL MORENO FOT ELS TITELLAIRES A LA GARJOLA.
 dilluns 15/febrer/2016 - 04:34  1924  2
He vist a internet unes quantes imatges del muntatge de TÍTERES DESDE ABAJO que ha causat tant d’enrenou en el Carnestoltes madrileny. Hi ha tantes coses a dir que és difícil ordenar les idees en un sol article.
La primera cosa que jo crec que s’ha de dir és que és inadmissible que un Ajuntament contracti un espectacle sense saber de que va, com van manifestar els responsables de cultura de l’Ajuntament. Això és tan evident que la persona responsable de la contractació municipal ja ha estat cessada. No és pot dir que no saps el que contractes i dir que fas una gestió responsable dels recursos municipals, em sembla que és evident. I fins i tot es podria sospitar l’amiguisme en la contractació: si no saps què contractes, per què ho contractes? No serà que ets amic del contractat o que t’endús alguna cosa a canvi, la que sigui (no sempre les contraprestacions són pencunàries, està clar ).
La segona cosa és que l’espectacle ho és tot menys infantil. Jo no sóc ni mestre ni pedagog, però a un espectacle on es penja un jutge, es viola una monja i es crida Gora Al (de Al Kaeda) ETA, no sembla massa apropiat per la canalla. Vaja, jo no hi hagués dut les meves filles i, si les hagués dut, hagués marxat a mig espectacle i molt emprenyat.
La tercera cosa és la qualitat de l’espectacle. El que he vist per internet, amb crits dels assistents contra els titellaires i un merder de Cal Déu, no em permet jutjar si m’haguès agradat com a espectacle per a adults o no. Perquè el que està clar és que era un espectacle per adults i com a espectacle per adults se l’ha de jutjar (la tradició de les titelles per adults en castellà és antiquíssima i te noms tant cèlebres com García Lorca, o sigui que les obres per a titelles poden ser autèntiques obres d’art ).
La quarta cosa que crec que s’ha de dir és que l’obra és essencialment provocadora i carnavalesca i que, en aquest sentit, ha reexit totalment. De fet ha estat tant provocadora que el públic s’ha emprenyat i ha acabat amb els titellaires a la presó. Una obra carnavalesca vol dir que la llibertat d’expressió és libèrrima i que això s’ha d’entendre en to de sàtira. Si això no s’entén no s’entén el sentit essencial del Carnestoltes, que no és disfressar-se de Barbie o de Madelman, sinó fer una crítica social, tant en el sentit de criticar el poder establert, com els costums socials. I provocar. Dir el que potser no podria ser dit cap altre dia. Així es feia el Carnaval a Roma i així s’ha fet el Carnaval arreu, quan hi ha hagut la llibertat suficient per fer-lo (les dictadures i les oligarquies sempre hi han estat en contra i l’han prohibit molt sovint, com per exemple a l’època de Franco).
La cinquena cosa és que el que ha fet el jutge de dur a la presó els titellaires és encara més carnavalesc que la pròpia obra de teatre. L’acusació del fiscal i l’auto de presó provisional del jutge no tenen cap excusa possible i denoten un desconeixement del dret que fa feredat. El fiscal i el jutge han fet quelcom tant grotesc que semblen de debò personatges de guinyol. De tot el que ha passat el ridícul més espantós l’han fet aquests dos juristes que no tenen ni punyetera idea del que és el Dret, del que és un estat democràtic, del que és la llibertat d’expresió i del que és fer seriosament la seva feina. Penso que els titellaires els haurien de demandar per haver estat engarjolats sense cap motiu. I penso que se’ls hauria de cessar immediatament perquè no estan preparats per fer la feina que fan, que lògicament és més transcendent – o si més no més perillós socialment – que el dels titellaires que, per molt que facin, no et poden enviar a la presó per una bajanada i per un caprici.
Això sí, la popularitat que tindran aquests titellaires d’ara en endavant, serà impagable. I és més que probable que es forrin amb les associacions més progres. Però el que crec que no tornarà a passar és que els tornin a contractar sense veure abans el seu espectacle. Gairebé anava a escriure que aquests titellaires tant progres faran diners i s’aburgesaran, però ves a saber. Hi ha gent incorruptible. I sempre, sempre, sempre, de més verdes en maduren.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Home Alarico, jo de dret en sé una miqueta
Monday, February 15th 2016, 12:33 PM
i el primer que se'ns ensenya és que la llei és interpretable, cosa que és veu perquè amb la mateixa llei els magistrats, en casos idèntics, han dictat ressolucions diferents. Per exemple, a primera instància dicten una sentència, a segona la contrària i si va al suprem encara una tercera.
No he vist l'obra però dubto molt que uns titellaires que em sembla que són extremenys fessin apologia del terrorisme àrab o basc. Crec - i dic crec - que era una obra carnavalesca i prou. I en tot cas crec que les obres d'art i pensament haurien de ser lliures. I això per a mi inclou fer totes les apologies que la gent vulgui fer. Ha de ser la gent qui decideixi si hi està d'acord o no i no que sigui l'estat qui ens marqui què hem de pensar. Hi ha una cosa curiosa: als "terroristes" de les guerres napoleòliques se'ls té per patriotes, vull dir als que feien guerres de guerriles contra el poder establert.
I en el cas que ens toca, el magistrat és tant conscient que ha fet el ridícul, que els titellaires ja fa dies que són als carrer. I jo estic segur que obtindran una sentència absolutòria i si no ja en parlarem.
|
|
alarico |
Dura lex, sed lex
Monday, February 15th 2016, 6:43 AM
"El enaltecimiento o la justificación por cualquier medio de expresión pública o difusión de los delitos comprendidos en los artículos 571 a 577 de este Código o de quienes hayan participado en su ejecución, o la realización de actos que entrañen descrédito, menosprecio o humillación de las víctimas de los delitos terroristas o de sus familiares se castigará con la pena de prisión de uno a dos años." - Art. 578 del Código Penal.
Potser hauriem de deixar que els jutges, fiscals i advocats facin la seva feina.
En aquest país tothom sap de fútbol, llei, història, política, economia i física quàntica. Encara no entenc com és que tenim tant d'atur amb lo llestos que som tots!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
