|
El mirall de l'Ã nima.
divendres 12/febrer/2016 - 07:18 1855 2
Pensava que ja no tornaria a escriure en aquests blocs, de debò ho dic...
Havia de ser una imatge fortuïta, un moment concret, qui em fes entrar-hi i tornar-hi i...
En fi, que estava mirant coses del facebook, notÃcies, imatges de personatges polÃtics uns més agraciats ideològics que d'altres i lògicament també, i és quan un cop més constato allò que la cara de la persona o personatge és realment el mirall de l'à nima; només heu de fer la prova i mirar la gent al carrer, als mitjans de comunicació, personatges i persones públiques i les seves fotos, els seus gestos, les
seves ganyotes, mirades, males mirades, arrufament de celles (el "fruncir de cejas" castellà ...), i fins i tot les tonalitats de veu de la persona o personatge. Mireu que sempre faig distinció entre l'element persona i l'element personatge, sobre tot en l'à mbit públic, si ve la podrÃem ben bé traslladar a l'à mbit diari del nostre dia a dia personal.
Trobava a faltar això d'enrotllar-me més del compte, en fi...
Resumidament i senzillament volia constatar allò que molts cops he fet i alguna vegada ja comentat, que la fesomia, la cara, l'aspecte de la persona... o personatge (en aquests casos encara s'hi denota més) són el mirall de l'à nima i en manifestacions và ries ho podeu veure, l'amargor o l'alegria, l'esperança o l'odi, la bonhomia o les males intencions sota cares i ganyotes và ries, sota llavis fins i tot que en alguns personatges (un en concret, i no diré noms, cadascú hi posi els seus) que amaguen cinismes i mà scares sense ser en carnestoltes.
Quins pocs cops mirant a la cara, als ulls d'algú, quan parla, com s'expressa, no podem endevinar de quin pal va, de la seva filosofia, de la seva bondat o maldat, de la seva persona o personatge. Quins pocs cops el reflex d'aquest mirall ens durà a errar el nostre judici, tot i que hi ha miralls que distorsionen, que ens fa més grassos o més prims, més lletjos i quins pocs cops més bufons, més bufons o menys... en fi, que m'enrotllo més del compte i no era la meva intenció més que ser un petit reflex d'allò que no veiem.
|