| |
SOBRE EL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT DE JUNTSXSI (RECOLÇAT PER LA CUP).
 dijous 11/febrer/2016 - 03:04  1883  0
El nou govern de la Generalitat és un govern revolucionari o, millor dit, per a fer la revolució. Atenguem, per mandra de buscar altres diccionaris més oficials, a com defineix Santa Viquipèdia de la Xarxa Nostrada la revolució per a fer-nos-en una idea: “Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta.”
En el cas català la independència serà revolucionària, segons el meu criteri, per dues raons: la primera perquè es farà malgrat les lleis espanyoles que s’hauran d’incomplir per manca de pacte entre Catalunya i Espanya i perquè la revolució independentista catalana durà a un nou ordenament jurídic independent de l’anterior, és a dir, a un nou poder sobirà. Aquest nou poder sobirà per força transformarà, a més de la política, l’economia i la societat perquè estarà feta ex novo. Els independentistes creiem que amb l’estat català independent la societat catalana serà millor, però això a hores d’ara és un prejudici. Els espanyolistes tenen tot el dret a pensar que serà pitjor. I aquells als que tan els hi fot una cosa com l’altra que serà si fa no fot com la que tenim ara. Però això ja es veurà, esperem, el que està clar és que serà un canvi revolucionari.
Per a dur a terme aquest canvi revolucionari els independentistes catalans han format el govern revolucionari menys revolucionari possible. Vol dir-se que realment és un govern revolucionari però que en les seves formes no ho sembla gaire. De fet el catalanisme ha sigut sempre una mica així. Només cal veure el nom dels nostres partits per adonar-se’n: Lliga Regionalista, Esquerra Republicana, Unió Democràtica, Convergència Democràtica. Quansevol ho entén! Fora d’aquí volen deixar les coses més clares des del primer moment: Partit Nacionalista Basc, Bloc Nacionalista Gallec, Partit Nacionalista Escocès i un llarg etc... Els catalanistes catalans sembla que ho hem volgut ser però sense que es noti gaire, com si seguíssim aquelles consignes de Prat de la Riba de que “el nostre mal no vol soroll” i al final ni aquí ni a fora ningú no acabés de saber el que realment volíem. Algú hauria de fer algun dia un estudi de la dèria dels catalans per no dir les coses gairebé mai pels seu nom. Els nostres reis eren comptes de Barcelona, avui en comptes d’anomenar Catalunya a tot el país, que és el que passa a tot arreu, en volem dir països catalans, com si nosaltres, a banda del Michels i el Cruyff tinguéssim alguna cosa a veure amb els Països Baixos, etc...
Total, que tenim un govern revolucionari – o, millor dit, per a fer la revolució – que vol tenir un posat reformista perquè als catalans el Noucentisme ens pot i perquè sembla que això del reformisme fa més europeu que la revolució, tot i que la francesa no va ser precisament ni asiàtica ni africana. Això té conseqüències paradoxals: el nostre Parlament legisla lleis revolucionàries ( trencadores amb el status quo espanyol ) però quan surt la senyora Maria i diu que amb tant atreviment al final sortirà el general Bumbum, els mateixos que han fet les lleis revolucionàries diuen que en realitat les lleis només són “declaracions d’intencions” o sigui com si fossin lleis de joguina i que no cal prendre-se-les massa seriosament. A mi aquesta tàctica més aviat m’emprenya una mica perquè vull que siguem independents el més aviat possible però si alguna cosa té de reconfortant és que als espanyols els hi fa ballar el cap d’una manera radical. No crec que hi hagi manera humana d’entendre què volem en realitat els independentistes catalans – vull dir els que ens comanden, clar -. Potser la tàctica és marejar tant la perdiu – perdó l’aligot – espanyola que al final ens deixi manxar per pura desesperació.
Però aquest govern és o no és un govern amb garanties? Home, depèn! Jo crec que a l’anterior govern hi havia gent força més sàvia. Només en Mas-Collell, en Boi Ruiz i en Mascarell, jo crec que ja guanyen en saviesa a tot el govern actual. Però, és clar, la saviesa gairebé mai és revolucionària. Perquè per a ser savi normalment es necessiten anys – cada vegada menys, perquè ara els joves sovint ja neixen savis a casa nostra – i els vells difícilment són revolucionaris. El cos els sol demanar quietud i bons aliments i que els moros els mati un altre (frasse feta que em permeto utilitzar per a deixar que qui vulgui m’acusi de racista).
El govern que tenim és un govern revolucionari perquè és ple de gent jove, políticament jove i biològicament Déu n’hi do. I la gent jove està feta per fer la revolució, la que sigui. La independència de Catalunya, per exemple. Els vells podran continuar dient que “gent jove, pa tou” (una altra frasse feta posada per a que ara m’ataquin els joves o els vells, tan se val, l’important és crear polèmica ), però en realitat això és un país cohesionat: els joves fent la revolució i els vells rondinant i el govern dels catalans jugant al seny i la rauxa o la rauxa i el seny amb un procés que més que avançar o retrocedir sembla que balli la jota, el ball que agrupa tots els catalans de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Però en tota aquesta conya hi ha una cosa important que vull dir: si algun dia de debò volem ser independents s’hauran d’acabar les lleis de joguina i s’haurà de ser valent. Fer la revolució, no només semblar que la volem fer. O no?
|
Contactes
Registra´t
