| |
Escolteu valencians IV
 dilluns 8/febrer/2016 - 05:28  1962  0
Mare de Déu de la misericòrdia
Ai ,senyor! qué guapa ,Qué bonica
Ai ,quina xiqueta ,Déu meu
Aiiis ,Aisss quina nina!
Asensi era un amiguet del poble .Anavem els tres per la via amunt del tren.Asensi
parlava i parlava en castellà mal parlat al xiquet que venia de València.Déu meu ,
de València!
En això fique una pesseta al carril i queda xafigada i allargada pel pes del tren.Franco trau la llengua i bossa el castellà més forçat encara que el d'Asensi.
Jo em ric.Sóc valencià i em ric amb la sorna dels valencians.No tinc prestigi i Asensi
apenes em mira.Només té paraules castellanes dissonants per al nen castellanitzat
de València.Però jo escolte amb les dues orelles.Tan petit ja veig les coses.Veig a
Asensi bufonant en castellà .
Jo amb sorna no pare ,no puc parar.Estic pesat i tot:-Casssstellano!
No fan cas i passa un temps.No em miren i jo -Casssstellano! i ells no em miren.
Tantes vegades dic casssstellano que Asensi res però el xiquet castellanitzat para esment i em mira per primera vegada.
Em vaig topar amb ell fa poc en una cerimònia de noces i ens rierem totsdos prou:
-Casssstellano, em digué, i ens rierem prou.
Però quina nena més bonica ,senyor
Quin luxe de nena ,quina finor ,qué guapa
Ai ,Ai ,Ai ,Ai Déu meu ,no puc més de guapa
Bonica!
Ells no son com nosaltres ,son solemnes ,no tenen humor i tanta cordialitat m'inflama.Nosaltres som burlons on no cà piguen.Ho portem en la sang.Jo no com-
prendré mai el nacionalisme dels vencedors.Es un patriotime invasiu ,perniciós
i egoïsta.Es la inèrcia dels vencedors.Pensava que sent un fòrum de cultura tenia garanties d'imparcialitat.
Déu meu quina ocurrència.Un valencià no casa a un fòrum de castellans.Es que
m'ix la risa per la comisura dels llavis i acabe delatant-me.No és malÃcia.Es que
tenim la sorna al torrent sanguini.
Una poetessa escriu una poesia tan curta que només té tres versos.Déu meu,
es veritat que no necessita més paraules ,ho diu tot amb tres versos però sóc
valencià i m'he burlat.Acabaran adonant-se que sóc valencià .
-Si ,es bonita y profunda pero me hubiera gustado mas larga.I de seguida vé
ja la inevitable sorna.Sóc valencià però encara no ho sospiten.
-Es que tres versos es muy poco.No se necesitan las palabras pero ¿qué seria
de los poetas y la poesia sin palabras?
He fet malament d'eixir de casa.El seu nacionalisme és pitjor que el nostre i em
trobe sol amb ells.No son la meua gent.No tenen humor ,son massa solemnes ,
massa cenyuts ,cordials i afectuosos.No tenen sorna.La meua pregunta que em
faig és cóm serien ells amb la meitat de sofriment que nosaltres.Sà ,valencians,
no gireu el cap que tot a la vida no son quatre rises i mofar-se de tot.A mà tot
açò ja no em dona risa.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
