| |
Normal..???
 diumenge 7/febrer/2016 - 08:02  1635  0
Qué significa ser normal ? Una paraula que la voldria fora del diccionari, la veritat.
Ser normal es una bogeria. Has de ser tan raro com necessitis per ser tu mateix, tan autèntic que no et reconeguis, però notis que mai havies estat tan tu com ara.
No pots anar pel món sense saber qui ets ni pensar què dónes a conèixer. No pots seguir sense trobar la coherència entre el que ets i el que dius que ets, sense que es noti el que et motiva i que et fa gran ... Ets gran, ho has estat sempre, fins i tot quan t'amagaves perquè no t'agradaves i suplicaves al cel canviar de cara o de cos ... erets gran fins i tot quan et senties petit i molts et deien que no erets res ... Ets gran perquè et planteges com viure la teva vida sense sentir-te lligat ... perquè tens molt per demostrar encara que de vegades no sapigues per on començar ... encara que sigui a cegues i sense encert. Comença ara, en aquest moment encara que només de pensar-hi vulguis sortir corrent ... Comença ara i fes que aquest sigui l'últim dia de la teva vida en què et deixes portar per la por.
Has de fer just tot el contrari del que has fet sempre, del que durant tota la teva vida t'han suggerit que fessis ... passar desapercebut perquè no riguessin de tu, ni t'assenyalessin amb el dit. No els hi facis cas. Això ja no té sentit, ni per tu ni per aquesta societat que consumeix cada dia idees noves i fresques
T'has d'atrevir a mostrar el que fas i que et converteix en únic , i com això ajuda a millorar la vida dels altres. El que busques hi és, es dins teu, i portes un segle intentant trobar-ho en els ulls aliens, en vides alienes, en els somnis d'altres persones i esperant descobrir la vida des de la seva forma de veure-la .. T'has vist a tu mateix amb els seus ulls limitats i has donat per bona la seva versió. Però això ja no et serveix ... Ara, toca utilitzar tot el teu esplendor i compartir-lo...
Atreveix-te a trencar els mapes i dibuixar els teus propis. Tirar el teu rellotge perquè ja no marque el teu temps, el marques tu. No segueixis més brúixola que la teva visió ... No omplis el teu cap més somnis que els teus propis o els d'aquells que estimes. Ni caminis més camins que els que et mors per trepitjar ... No segueixis a cap guia que no et porti al teu guia interior... perquè t'hi jugues molt en això, la teva essència, la teva dignitat, la teva felicitat.
Al cap i a la fi, entre les nostres rareses està la nostra riquesa com a éssers humans, i el món no té per què acceptar-les, ni entendre-les. Només has de sentir-te bé tu amb elles i respectar les rareses alienes.
Envolta't de frikis com tu, de persones que han fet esclatar el pont de retorn a les seves vides mediocres i transiten sempre per la corda fluixa. Envolta't de persones que viuen els seus somnis i ignoren que siguin impossibles o potser ho sà piguen però els dona igual.
Si us plau, que aquest sigui l'últim dia de la teva vida mediocre i insulsa...el teu últim dia en una vida que no et pertany ...
No siguis normal, sigues tan raro com puguis
|
Contactes
Registra´t
