| |
Trenquem la cadena..
 dimarts 2/febrer/2016 - 12:46  1625  5
Què li respondrias a un infant que et pregunta com s'aconsegueixen els somnis? com s'arriba a ser el que vol ser a la vida, com pot arribar a ser feliç quan sigui gran ...
I notes que tens tantes coses que dir-li que per més que se les diguis no serviran de gaire perquè ha de experimentarlas ...
Llavors, rebusques en la teva experiència i vas al bà sic per trobar una frase que li serveixi de guia, com una pregà ria interior que repeteixi quan la vida se li posi del revés i se senti espantat...
Vols que s'estalviï molts dels problemes als que tu has hagut que enfrontar però, al mateix temps, t'adones que no seria sa estalviar etapes.
Sovint llegim articles destinats a aconseguir la felicitat , l'éxit, per assolir les nostres metes , lluitar... La majoria són interessants, prà ctics i ajuden a motivar-te per poder ser tu mateix en aquesta selva en la qual es fa difÃcil mirar al cel perquè els arbres ens el retallen.
Sempre he pensat que els nostres somnis ens capaciten per aconseguir-los. Que imaginar que ho fem i visualitzar-ho, ens fa més hà bils i ens prepara per saber com.
i que no és tan difÃcil. De fet, tot es basa en una cosa molt senzilla i, alhora, complicada. Estimar-se a un mateix.
Respectar-se i estimar-se tal com un és. Res més. La resta, que també és important, va supeditat a això i ve rodat si et vols i t'acceptes. Perquè quan et vols, creus en tu i en les teves possibilitats i ets capaç de crear el teu futur.
Si et vols, si et respectes, veus als altres com a aliats i no com a enemics. Empatitzes amb ells perquè no són una amenaça i, ja que et sents bé amb tu mateix, ets capaç de ajudar-los i voler-los com mereixen. Sumes sempre, mai divideixes. Abraces, no apunyales. Estàs on se't reclama i poses el teu millor somriure perquè ho sents.
El que s'estima no fingeix, viu. Busca el costat positiu. Sap enfocar la bellesa i rebutjar el tòxic que no l'ajuda a construir.
Si et sents bé amb tu mateix, no tems els reptes i mimas els detalls buscant la superació.
Si et vols, no mendigas afecte ni busques engrunes d'amor. Només acceptes una amor sencer i valuós. No et vens, no et rebaixes, ni t'amagues davant les dificultats. Plantes cara a les teves pors i vences als teus fantasmes perquè saps que pots ... No et castigues ni et maltractes parlant malament de tu mateix ni busques defectes en els altres per mitigar el dolor de no ser com vols ser.
Si t'acceptes et coneixes, i si et coneixes, saps que pots millorar i anar a més. T'apuges el llistó perquè esperes mantenir aquesta confiança en les teves possibilitats. Et reinventes, creixes, busques els defectes des de l'afecte, per convertir-los en virtuts ... No jugues a enganyar ni tractes als altres com mai desitjaries que et tractessin a tu. No criticas ni intoxicas.
Els que volen de forma sincera no guarden rancors ni rà bia, perdonen i posen per davant de tot els seus valors.
El problema és que al món hi ha moltes persones que no s'estimen perrquè han estat educades per no acceptar-se ni estimar-se, perquè des que eren criatures han sentit que no valen o no serveixen, que molesten ... Grans mentides dites per altres persones que tampoc s'estiman i que aboquen sobre els altres el seu dolor i frustració per no ser com volen ... Perquè no es respecten a si mateixos. Potser ells en el seu dia també van ser objecte de vexacions i paraules terribles ...
Les paraules són tan importants, per això a mi em va costar molt trobar les que dir-li a la meva filla ...
El resultat és que aquestes persones, sense voler ni saber, formen part d'una cadena terrible que des de fa segles es van dient unes a les altres que no són và lides fins que algú s'atreveixi a trencar-la i sortir d'aquest cercle.
¿ si trenquem la cadena de tristesa i desÃdia?
Les persones obeeixen a les nostres expectatives, per tant, les paraules que fem servir amb elles i la manera en què les tractem motivaran una o altra resposta. Seran el que escollim que siguin per nosaltres. Segons el que esperem d'elles, els donarem una oportunitat o les enterrarem en el fons de la nostra consciència.
Imagineu que sent un nen a qui no l'han acariciat mai ni dit res bonic , quan algú ho fa? Quan se sent estimat, respectat, quan un altre ésser humà el reconeix com a tal i el tracta amb l'afecte que mereix ...
Hi ha tantes persones que no se senten estimades ... Que al final, no saben estimar-se ni estimar als altres.
No podem anar a veure i estendre la mà a totes les persones del món que no saben que són meravelloses i pensen que són inútils, que no valen, que destorben ... peró sà que podem començar per nosaltres mateixos, per respectar-nos i no fer res que ens malbarati ni faci apagar la nostre brillantor ...
Utilitzar les paraules adequades per motivar-nos i recordar-nos que sempre podem
i la gent que ens envolta mirar-la amb afecte, i pensar que potser no sap perquè té por.
Entendre els seus defectes com els nostres. Parlar amb les paraules que desitgem escoltar per nosaltres mateixos ... Un somriure, un gest de condescendència, de segona oportunitat, una mirada còmplice, una mà estesa ...
Hi ha molta feina encara per dissoldre enveges, rancùnies, ressentiment i plor acumulat, però el primer pas en aquest camà és estimar-nos i estimar. En totes les seves formes, amb tota la seva força ... Des de dins, cap a fora, en cercle i amb diagonal... Cap a un mateix i cap als altres.
Perquè si no ho fem, no només ens quedarem amb un simulacre dels nostres somnis, serem nosaltres mateixos un simulacre d'éssers humans i tindrem un simulacre de vida.
Per això, al final, vaig mirar a la meva filla als ulls, i li vaig dir una cosa que creia que li seria útil per acompanyar sempre...
Estima't molt i no oblidis mai que ets meravellosa.
|
| |
Kerauja |
No_ho_se
Tuesday, February 2nd 2016, 7:42 PM
El llenguatge del tacte es universal i instintiu en totes les seves formes. Una necessitat fisiológica com l'aigua i el menjar. Una eina d'inmens valor que la naturalessa ens ha otorgat. Dels cinc sentits, el tacte és el primer que es desenvolupa en l'embrió humà . .
És per això que al tacte se`l coneix com "la mare dels sentits " Necessitem del tacte per viure i crèixer d'una forma sana, tan els essers humans com els animals.., i la caricia te la mà gia i el poder de transformar.
Es cert, tal com dius, que en un primer moment putser hi hagi por.., desconfiança.., no saber qué passa.., qué és això desconegut.., però tarda el temps just i suficient per adonar-nos que acariciar es estimar amb les mans
La meva filla em va respondre algo molt curt i que em va fer envidriar els ulls.. em va dir : " com tú mare, com tú "
grà cies per passar per aquà :)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
