| |
EL FINANÇAMENT IRREGULAR I/O ILEGAL DELS PARTITS POLÍTICS ÉS LA MARE DE TOTES LES CORRUPCIONS.
 dimarts 26/gener/2016 - 05:49  1908  1
Fa anys, quan jo era el president de l’agrupació de Ciutat Vella de CDC ja es donaven casos de corrupció política. Parlem de fa aproximadament 30 anys i ja s’havia colat l’aguineu al galliner a fer de les seves. Al partit hi havia dos tipus de persones: les persones que d’una manera o altra es guanyaven la vida amb la política i les que no. El procés en aquests anys de democràcia ha estat que cada vegada hi ha hagut més persones de les que es guanyen la vida amb la política – d’una manera o altra, quedi clar – i cada vegada menys independents que es guanyaven les virolles extramurs del partit. Vull dir que avui CDC – i en general tots els partits que governen les institucions des de fa temps – han esdevinguts partits leninistes i sense democràcia interna en el sentit que si tens el cul llogat no piules el que vols, sinó que vas donant cova i vots a qui et dóna aquest o aquell càrrec o et fa fer aquest o aquell informe. Es lògic i normal (el que no és lògic i normal és que aquestes coses no és controlin i, per tant, facin impossible la democràcia interna als partits sistèmics ).
On volia anar jo a parar amb aquest confús preàmbul és que els que no ens guanyàvem la vida amb el partit i els que sí que se la guanyaven solíem veure les coses molt diferents en matèria de corrupció. Encara recordo una discussió que vàrem tenir amb el llavors president de la Federació de Barcelona ciutat sobre si realment es podia considerar corrupte o moralment reprovable finançar irregularment el partit. La seva idea era: una cosa són els corruptes que es volen omplir les butxaques exclusivament pel seu benefici privat i una altra cosa molt diferent són aquells que fan jocs de mans per tal de millorar el finançament del partit. Si es millora el finançament del partit de manera irregular en el fons no hi ha corrupció – defensava ell – perquè s’utilitzen els béns públics per tal que les idees i les persones en les que creiem tirin endavant els seus projectes i, per tant, en el fons és una inversió de la societat en el progrés de la pròpia societat.
Jo no estava destinat a fer carrera política perquè això ho trobava escandalós. I no tant pel fet que un partit s’aprofitès d’uns diners públics per a jugar amb avantatge sobre els altres partits i apropiant-se indegudament de diners que no eren seus, que també, sinó perquè pensava – i malauradament continuo pensant – que si el finançament d’un partit polític està podrit tot allò que faci aquest partit polític acabarà estant podrit o, millor dit, tindrà molts números per a podrir-se. Utilitzo una metàfora arbòria: si les arrels d’un arbre estan podrides, és difícil que les branques i les fulles estiguin sanes. El normal és que no ho estiguin. Es a dir, si un partit polític te un funcionament essencialment corrupte, com s’ho farà per a que les decisions que prengui no siguin corruptes? I com s’ho farà per a perseguir a aquells que, més enllà dels interessos del partit, pensin que si hi ha corrupció al propi partit, ell també pot pispar, d’una manera o altra, diners públics.
Arribats aquí penso que el codi penal és molt benèvol amb els responsables dels partits polítics que fan que aquesta corrupció sigui possible. Si del finançament irregular d’un partit se’n beneficien tots els seus càrrecs i tots els seus militants, la sanció hauria de recaure sobre tots els seus càrrecs i tots els seus militants, això sí, de forma proporcional a la responsabilitat que ostentin. Per exemple, a un partit que s’ha provat que es finançava de manera il.legal jo prohibiria a tots els membres del seu comitè executiu ostentar càrrecs públics durant un període de deu anys. I, també per exemple, faria que els diners apropiats de forma indeguda haguessin de ser retornats, a més a més d’una forta multa, també per càrrecs i militants del partit, en proporció a les seves responsabilitats dins i fora del partit.
Si el PP o CiU o el PSOE han aconseguit el poder i s’ha demostrat que el PP o CDC o UDC o el PSOE durant el perióde en que han governat han beneficiat il.legalment i econòmica el seu partit, els respectius presidents del partit – i la resta de membres del comitè executiu – són tant responsables com el tresorer i n’han de pagar les conseqüències. I les persones que hagin aprovat els comptes del partit també en són responsables. I els militants del partit que han utilitzat coses pagades amb diners captats fraudulentament, també.
Es molt poc probable que es facin els canvis legislatius que calen per a que sigui tot el partit que s’ha finançat irregularment el que respongui per aquest delicte. Ja es mira de que el delicte recaigui en el mínim de militants possible i els beneficis del frau en el màxim. Per això vivim en una democràcia malalta i es complicadet que els que es beneficien de la seva malaltia siguin els que la curin.
|
| |
alarico |
Els polítics no venen de Mart
Tuesday, January 26th 2016, 10:08 AM
Mal que et pesi els polítics són conciutadans nostres, els hem tingut com a companys d'escola, de feina, ens els hem creuat pel carrer, a la platja, en sales de festa, algúns d'ells són o han sigut veins d'escala. Mengen, pixen, caguen i follen com la resta de nosaltres.
Els polítics i llurs institucions són el viu reflex de la nostra societat.
Que potser no comet frau qui es cola al transport públic, qui fa transaccions comercials en diner nregre, qui enganya a la seguretat social cobrant una prestació a la que no hi té dret?
Mai podrem erradicar la corrupció, però el que sí que podem reclamar és que aquests delictes comportin penes molt més dures.
I ja que parles del PP, de ben segur que ja estaras que ha legistat de forma que ara els partits polítics són responsables de les malifetes que facin. Ironies de la vida el PP ha sigut el primer partit imputat en aquest sentit pel cas Barcenas i la destrucció d'informació (discs durs del portàtil del tresorer)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
