| |
La jesusa de Carcaixent
 diumenge 24/gener/2016 - 07:29  1928  0
Agafeu cadira.La poesia no té desperdici.Es humil ,sense pretencions, però real com la mateixa vida.Com la història que conte.Era una dona que apreciava.
El salt generacional ha sigut brutal.Si m'agrada el xat és perquè puc contar coses d'incògnit total.Ningú no em coneix ni em pot assenyalar amb el dit.Els meus pares es sacrificaren molt per mi i jo més encara que ho feren ells pels meus.Ahir el meu fill em llançà les claus a la piscina.Serà el secret nostre.Vaig haver de nadar i capbuçar-me en ple hivern en calçotets.Però tot en aquesta vida té una raó de ser.Tot un destÃ.Aquesta poesia és fruit del capbuçonet d'ahir.Brrrrrrrrr ,quin fred ,Déu meu !
Per què creieu que no triomfen les esquerres i s'apalanquen els feixistes?
Per què ,tan aprop el garrote, les esquerres i la veritat de les nacions un exotisme?
Perquè la solidaritat la volem però només per a nosaltres.Perquè l'esquerra mai navega amb l'egoisme.
Allà va ,la Jesusa.Llegiu-la ,per favor ,ho necessite molt:
La Jesusa està velleta
Té un home moribund
Que feia garbons de canyes
Tres néts de mirada silent
I mà descarada.
La Jesusa ja està sola
Dos gats ,puces i una aranya
Mosques volen per la casa
Sòrdida i atrotinada.
POM ,POM ,POM...
L'aca ,pobra, pega coces
Baix l'estança
Vibren les pareds i les misèries.
Al guisador cuina records
De dos fills i una esperança.
La Jesusa ha caigut
i s'ha trencat la cadera
No,primer es trenca sempre
i després cau la dona
Ho sé ,sóc del gremi.
Passats tres dies morta l'han trobada
A la mà dreta tres monedes
Dues fotos a l'esquerra.
|
Contactes
Registra´t
