| |
LADRAN, LUEGO CAVALGAMOS
 dimecres 13/gener/2016 - 04:22  1976  1
M’agrada molt aquesta expressió del Quixot. PodrÃem dir, si ens borden, és que avancem. I si ens borden molt, és que avancem molt. I ens borden molt: ens borden des de l’espanyolisme del Parlament de Catalunya, ens borden des de la presidència del govern espanyol i fins i tot s’atreveix a bordar-nos el rei, que té mitja famÃlia implicada en casos de corrupció i viu d’un sou que tots plegats li paguem.
Es veu que això de la monarquia parlamentà ria, no és tan parlamentà ria com això. Si el que es parlamenta li agrada al Felip, llavors en Felip li ofereix els seus favors i grà cies, però si no li agrada, llavors si fot de cul i amb un correu ordinari n’hi ha prou. El cas és que jo sóc dels que penso que amb un correu ordinari n’hi ha prou i que aviat vindrà la potada al cul, demòcrata i pacÃfica, això sÃ.
Fa anys que m’agrada mirar els espais de comentari futbolÃstic madrileny. Ja reconec un cert sadisme en viure les vÃctimes del Barça cada vegada més desesperades i rabioses, però no hi puc fer més. Jo he estat hores i hores davant la tele veient com una colla d’adults madridistes justificaven com Mourinho posava el dit a l’ull a Tito Vilanova i ni a ells ni al presentador del programa, el Pedrerols de Cracòvia, no els hi queia la cara de vergonya. Si a Mourinho no li queia, a ells perquè coi els hi havia de caure.
Ara vivim el mateix al Parlament català : Arrimadas, GarcÃa, Iceta i Rabell (aquest potser perquè ja veia la Colau presidenta de la Generalitat i ell de conseller en cap i se n’ha quedat amb les ganes ), borden i borden i borden i la rà bia els hi surt per les comissures dels llavis, per les orelles i per les banyes del front. Insulten, desqualifiquen, amenacen, donen lliçons d’una democrà cia en la que mai no han cregut, si més no la gent del PP –neo-franquistes- i la gent de C’ –neo-falangistes-.
ÇPel que fa al PSC, fa tanta catipent la seva descomposició moral i ideològica que hom només pot tapar-se les narius. Que aquells que fa només uns anys defensaven l’autodeterminació i el dret a decidir dels catalans, ara hagin esdevingut humils i servils súbdits de la senyora DÃaz, califa d’Andalusia és senzillament repugnant. Quants catalanistes socialistes avui s’alçarien de les seves tombes per posar al crit al cel? Què en diria Pallach o Raventós o Lluch del centralisme joseantonià del socialistes actuals?
L’espectacle dels unionistes perdedors és patètic. Volen que ens sometem a la seva llei tirà nica en comptes de respectar el nostre dret a autodeterminar-nos, com qualsevol altre nació del món. Com que no tenen arguments per a seduir-nos ens volen fer por amb l’ús de la força i dels mecanismes estatals que controlen. Però él cas és que borden i borden. I si borden és que avancem. I els hi sap molt de greu, és clar....
|
Contactes
Registra´t
