| |
Unes alades paraules
 dimecres 30/desembre/2015 - 08:47  1708  1
Fóu tan efímera la cosa!.En un no res canviaren els torns i va desaparèixer.Vista i no vista.L’última vegada l'obserbava, sense ella adonar-se'n, cóm buscava entre el tumult de gent aquella gojosa expectació que només jo podia arrancar-li dels ulls.No sé ben bé explicar-ho.... però sabria parlar sossegadament del seus anhels.Heus-ne aquí unes alades paraules:
''Un home tremolos i trist
capbuçat entre lívides meditacions
caminava lent i abaltit
macilent entre andamis de flors
quedant enrere les semprevives
que xiuxillejaven entre rises
a les encantades artemises
companyes inseparables de la nit
Entrà ,travessava sinuos passadís
buscant l'ombrívola cambra de descans
i cruixí el forrellat ;pensà que s'obrís
amb l'aspra porta i braços plens el paradís
Era tal dona de llavis gruixuts i galtes vermelles
sabedora dels seus anhels
que a la fi el trobà entre tumults de gent
el besà i li acaronà els cabells
cara blanca, hermosa i pits turgents
unint amb força amor i goig etern
Però fóu tan breu cofoi !
l'instant tan màgic i tan curt !
Les deesses vénen i van
Però tan curt el goig!
L'instant tan màgic i penetrant!
L'home tornà a la trista relitat
de sobte tremolos i trist
capbuçat entre lívides meditacions
caminant lent i abaltit
al final del passadís ,la seua cambra de descans
Un home perdut , el fruir del vers
deixant-lo absort i entre somnis atrapat
quedant el poeta solitari ,pàl.lid i angoixat.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
