| |
S’ESDEVINDRAN LES REVOLUCIONS DE PODEM????
 dimarts 22/desembre/2015 - 05:24  1816  0
M’explica un amic que intenta fer carrera política a PODEM, que el seu partit, al cab i a la fi, funciona com els altres partits. I m’ho exemplifica explicant-me les patètiques peripècies de la noia que, finalment, ha sortit escollida, pels pèls, senadora per Tarragona, una tal Cèlia no sé què. Es veu que la tal Cèlia és va presentar a les primàries com a senadora i va ser la més votada de Catalunya. S’entenia que la persona que guanyés les primàries aniria com a candidata per Barcelona, més tenint en compte que aquesta senyora és barcelonina i no té cap vincle amb Tarragona a banda d’haver anat un parell de cops en tota la seva vida a fotre’s un arròs al Serrallo. Doncs, pel que explica el meu amic, la gent de Madrid de PODEMOS, amb el Pablo Iglesias al capdavant, li va dir a la vencedora primarienca que d’anar per Barcelona res, de res, que si volia anar per Tarragona i encara gràcies. I a la gent de Tarragona de PODEM, que es veu que estan més barallats entre sí que amb el PP, els hi va dir que com a càstig per dolents aquesta vegada es quedaven sense senadors. Apa, que tot te un límit.
Deixant de banda altres consideracions com podria ser el tema del sucursalisme i el papanatisme de la Colau, que un dia és sobiranista catalana i l’altre sobiranista espanyola, el que sembla clar és que PODEMOS funciona com els altres partits, és a dir, d’una manera molt jeràrquica i amb poca democràcia interna. Mana qui mana i qui no creu se’n va al carrer. Res gaire revolucionari, sembla.
Em fa l’efecte que, a hores d’ara l’unic partitat que funciona d’una manera revolucionària són LES CUP, que, amb tanta democràcia interna i tanta coherència incorruptible ha esdevingut una olla de grills i un tap pel procés sobiranista. O sigui que tot és molt complicat, si són demòcrates perquè són demòcrates i si no són demòcrates perquè no són demòcrates. A la resta dels mortals, els que estem fora dels partits, només ens interessa el resultat de les disquisicions internes o del decret del líder per a decidir si hi estem d’acord o no. I el mètode no ens justifica el resultat si no ens agrada, posem que parlo de LES CUP.
Miro PODEM-PODEMOS amb una barreja d’escepticisme i d’esperança. D’escepticisme perquè penso que totes les persones són corruptibles i em temo que, finalment, quan es toca cuixa, és a dir poder, la gran majoria de la gent s’oblida dels seus ideals i no deixa la mamella fins que el foten fora. Esperança perquè només l’esperança ens dóna l’alé suficient per a pensar que algun dia construirem una societat lliure, igualitària i fraternal.
PODEM ara passarà per una sèrie d’exàmens difícils, una mena de trencacoll ideològic del que ja veurem com se’n surt. Aconseguirà arrossegar el PSOE fins al referèndum d’autodeterminació o serà el PSOE qui l’arrossegarà cap a l’unitarisme autoritari a canvi d’uns quants ministeris? Ja ho veurem: escepticisme i esperança. De moment Pablo Iglesias ha dit que el nostre referèndum és irrenunciable. Ja és un què. I dit per un espanyol aquest què solet ja sembla un miracle. Però, és clar, l’important no és la declaració, l’important és que, finalment, el fem.
|
Contactes
Registra´t
