De veritat ,no és perquè siga ell.He vist passar pel carrer eixos ulls altres vegades de persones anònimes.Ho ha divisat tot en un cop d'ull i també ha sabut viure intensament.Els soldats també van nus de cintura cap avall.Només va vestit el capità que porta l'espasa i la branca per si algú té la temptació de no disparar.
El xiquet de l'esquerre què trist ;cóm s'amaga darrere de sa mare.Quin culet tan menudet i quanta llàstima dona.La mare de la dreta accepta tant el destí que encara li dona vergonya anar despullada.El seu nen ,pobret meu ;és un oblidat de tanta barbàrie.L'ignoren com si fora una panderola.Pobret meu ,què faran d'ell quan hagen disparat i ell encara estiga viu i present davant la catàstrofe!
El més petit encara no ha comprés res i continua jugant.Em preocupa tant aquest xiquet! Pobret meu.No puc empassar-me això de veure un culet tan menudet.Sobretot el de l'esquerre.I els altres culets.M'ha impregnat tant aquest xiquet de l'esquerre!
De vegades veig passar dos ulls i el cos em passa desapercebut.Dos sols que brillen tant que no deixen veure la resta.Dos ulls que porten al trot a tota la persona.
i pobretes meves.Hauran estat capaços de fer-les cavar el clot del
seu darrere?No puc treure'm ho del cap.Pobrets i pobretes meves.
Quin espant! Pobrets meus.Tinc la sensació -bastant evident ,per cert-
que ens espera una grossa.Esperem que tarde. Faria el que fos
perquè no ho veieren els meus fills.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't