| |
EM DONO DE BAIXA D’ERC I DELS PARTITS POLÍTICS. LA FI D’UNA LLARGUÍSSIMA ETAPA.
 dijous 10/desembre/2015 - 04:26  1956  0
Em dono de baixa d’ERC i tanco una llarguíssima etapa de militància política partidista. Vaig començar a militar als 18 anys a Estat Català pels volts de 1980. Uns quants anys més tard, quan una colla de nazis de les joventuts d’Estat Català – que finalment serien expulsats del partit – van engegar la campanya “Fora xarnegos!” em vaig donar de baixa i gairebé de forma simultània em vaig donar d’alta a Convergència i a la Joventut Nacionalista de Catalunya. A la JNC vaig militar poc intensament, però a CDC vaig arribar a ser president de l’Agrupació de Ciutat Vella i conseller nacional. Dessenganyat perquè CDC funcionava més com una empresa familiar que no pas com un partit polític – sobre tot tenint en compte que sense cap mèrit i sense cap experiència municipal la Mercè Homs va passar a ser regidora pel simple fet de ser la germana del Quico Homs i ja no cal dir per la carrera política d’Oriol Pujol que l’únic mèrit que tenia era ser un fill, força impresentable per cert, del president Pujol – i pels casos de corrupció – tema Palau, sobre tot – que a mi em van semblar inacceptables a un partit que havia fet de la moral catalanista un emblema, con compromís ètic consubstancial a la essència del partit – vaig pensar que més valia plegar i l’endemà em vaig donar d’alta a ERC.
He militat a ERC poc temps i ho he fet molt passivament. Contràriament al que em va passar amb Estat Català i CDC no em dono de baixa d’ERC ni perquè estigui en contra de la línia ideològica del partit – jo seria un republicà liberal, és a dir, estaria a l’ala dreta d’ERC però, com a liberal de valors republicans hi puc ser sense massa incomoditat ideològica, malgrat que la línia general del partit sigui la social-demòcrata- ni encara menys per cap cas de corrupció, ja que no conec cap cas rellevant de corrupció política a ERC com a partit. D’altra banda no cal dir que estic totalment d’acord amb el seu independentisme, que és un dels meus leits motivs polítics, i que admiro la capacitat de sacrifici de l’executiva d’ERC amb Oriol Junqueras al capdavant que està treballant per la unitat de l’independentisme deixant el protagonisme a CDC en general i a Artur Mas en particular.
Dit d’una manera més clara: tinc claríssim que a les properes eleccions votaré ERC i ara mateix penso que és el partit que més encaixa amb mi, si no com a liberal, sí com a republicà, patriota i independentista.
Per què doncs em dono de baixa d’ERC ? Em dono de baixa per dos motius. El primer és que després d’uns dos anys de militància no hi he arribat a militar activament. La meva aportació ha estat purament passiva i això no m’agrada. Jo penso que als llocs o hi ets o no hi ets, però que ser-hi nominalment i no ser-hi a l’hora de la veritat no te cap sentit. El segon motiu és perquè a ERC no m’hi he arribat a trobar mai còmode del tot. No perquè la gent d’ERC no sigui bona gent, que són gent excel.lent. Sinó perquè jo vinc de la cultura política de CDC i la cultura política de CDC és la cultura política d’un partit de govern, mentre que la cultura política d’ERC és la cultura política d’un partit d’oposició i, encara, d’un partit d’oposició minoritari. Jo he estat més de 25 anys militant de CDC mentre aquesta governava la Generalitat i això marca una manera de veure les coses havent de prendre decisions des del govern, fent pressupostos, amb decisions que tenen transcendència en la realitat del país i que, per tant, mai no poden ser frívoles ni banals perquè llavors es paga un preu. Fet i fet, quan es governa sempre s’han de prendre decisions i això sempre te un preu. ERC, en canvi, és un partit que en aquesta etapa ha estat bàsicament un partit d’oposició i, per tant, sense grans responsabilitats de govern on fer grans proclames o donar grans solucions li sortia de franc. No dic que ho fes de mala fe, però si sovint d’una manera alegre que CDC no es podia permetre. Com que jo he crescut a CDC he trobat, potser injustament, ja ho reconec, que aquestes proclames i aquestes solucions espectaculars d’ERC eren brindis al sol que no duien enlloc. Això no és així actualment pel que fa als seus dirigents, que efectivament estan compromesos fins al moll de l’os amb JXSI, però sí que és el que es respira entre la militància i el que em fa sentir incòmode.
Però el principal motiu de la meva baixa d’ERC és que, després d’una profunda reflexió, he arribat a la conclusió que jo no sóc una persona de partit, que em costa molt estar dins d’un engranatge, que em costarà molt dir a terceres persones en articles d’opinió – que és el que jo tinc ganes de fer políticament, per damunt de tot – que ERC està fent bé les coses, quan jo pensi que les fa malament. Noto que a mesura que passen els anys em vaig fent intel.lectualment més individualista, tinc més sentit crític i tinc molt més com a fita l’esdevenir un lliurepensador. I he arribat a la conclusió que és molt difícil ser un lliurepensador i tenir el carnet de qualsevol partit que, finalment, predica la seva veritat i aspira al poder. Jo aspiro a descobrir, a construir la meva veritat i no aspiro a cap mena de poder polític perquè m’interessa la política però sóc massa individualista com a per a servir uns interessos col.lectius. No em sentiria gens còmode sent regidor o diputat i havent de votar coses amb les que no hi estic d’acord. No em sentiria gens còmode escrivint coses que no penso per a que el meu partit en sortís beneficiat. Jo em sento patriota català i em sento molt jo i penso que aquestes dues coses són el que puc aportar humilment al meu país a través dels meus escrits i que això és difícil sotmès a una disciplina partidista.
Dit tot l’anterior, reitero que votaré ERC a les properes eleccions. Però també dic que em sento molt orgullós del que ha fet per Catalunya el president Mas. Fet i fet, el meu ideal seria que Artur Mas fos el cap de llista d’ERC però la realitat no és aquesta i no m’encaixa. Per això crec que seré més útil fora que dins. Defensant postures contradictòries si s’escau. I no havent de donar explicacions només que als meus amics, pensin el que pensin i militint o deixin de militar allà on militin.
|
Contactes
Registra´t
