| |
El túnel de l'altra senda
 dijous 3/desembre/2015 - 06:01  1913  0
Quan la flor encara dorm el lliri vist de seda blanca.Es aleshores ell la fresca rosada recorrent els pètals de la rosella encarnada.
Ella s'obri anhelosa ,incrèdula potser ,de la creació del nou món.Li regala un anticipat somriure ;l'efímer i embriagador perfum.El mestre escarva i escarva entre la pols del temps perdut fins retrobar-se amb el somriure d'infant.Enlluernat pels temps vibrants i recòndits de la seua intimitat construeix la serenitat d'un nou i bell paissatje:Esponerosa aurora on l'escletxa de llum trenca el pany.Travessen tots-dos el túnel de l'altra senda.La rosella sempre dubta.Ni afirma ni nega.El seductor ,en canvi ,camina entre extenuants sendes d'equilibri.
-Es veritat o és mentida?.
-No deuries trencar el silenci ,el fil imperceptible de la seducció penja de la fràgil mà de l'artista.
-Puc entregar-me a tú ;com sé que no estàs boig i pertanys a un món irreal?
-Acàs no pots escoltar la gèlida foscor del prat quan cau la nit ;on és sinó la verdadera ficció?.
La seducció no és més que l'obra faraònica del túnel de l'amor: La recerca global de la feminitat ,la persistència oculta entre l'aparent manca d'interés ;eixe trencar la distància mínima que només suporten els amants.La seducció és el finíssim tel d'una aranya suportant l'esgotadora creativitat.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
