| |
ALGÚ ENTÉN EL QUE ESTÀ PASSANT ENTRE ELS INDEPENDENTISTES CATALANS?
 diumenge 22/novembre/2015 - 03:27  1947  1
Jo, com el “senyor” García Albiol” penso que JXSI i LES CUP estan fent comèdia i que, finalment, tindrem un govern independentista. Es tracta que LES CUP es baixin els pantalons i facin Artur Mas president. Però per a que això passi primer LES CUP tenen la necessitat estètica de que Artur Mas i CDC – més que JXSI- es baixin els pantalons i entonin el mea culpa per les retallades, les corrupcions i les diverses dolenteries que han dut a terme durant el pujolisme i el post-pujolisme.
De moment la situació en la que ens trobem és que a nivell programàtic l’únic que s’ha baixat els pantalons ha estat Artur Mas prometent a LES CUP gairebé que es disfressaria de Lenin, de Mao o de Che o del que convingui si li voten la investidura i el fan president. Però LES CUP continuen dient que no. Volen més expiació, més humiliació, més estètica. Jo crec que ho volen bàsicament per a poder dir a la seva militància, “mireu, s’ha baixat tant els pantalons, però tant, tant, que ens ha fet pena i l’hem votat. Ningú no ens ho podrà retreure perquè és un acte de compassió i misericòrdia i la compassió i la misericòrdia fins i tot en Mas se la mereix...”
I arribats aquí l’Artur Mas – que haurà i no haurà baixat del ruc – tornarà a ser president, farà un govern progressista amb la gent més progre de JXSI – perquè LES CUP de governar no en volen sentir ni parlar, que governar crema i ells prefereixen que es cremin els altres – i seguirà endavant pel camí de la independència. Si Déu vol (si Déu va fer independent els jueus d’Egipte, no és veu perquè no hauria de ser independentista català, no?).
Remarco una cosa que jo fa anys que tinc clara i que contrasta amb la percepció que els catalans tenim de nosaltres mateixos. En contra de la nostra autoconcepció com a país noucentista, classicista i racionalista i modern jo afirmo que els catalans som un país barroc, modernista i sentimental. Bàsicament un país barroc al que li agrada recargolar i recargolar les coses. Complicar i recomplicar els problemes. Enrinxolar el rinxol. Si a això hi sumes un individualisme d’arrel romana que fa que cadascú de nosaltres tingui l’ànima d’un director d’orquestra – i que, per tant, ningú consideri que ha de ser dirigit per ningú – el resultat que tenim és aquest batibull de tants caps, tants barrets que és un dels lets motivs de la nostra història i que podria explicar perfectament la situació política que vivim, uns moments crucials de la nostra història, en que els nostres patriotes juguen a veure qui fa baixar els pantalons a l’altre mentre Madrid se’n fot de nosaltres i pensa que ja li donarem la feina.
Però com a llatins també som un país de comediants. I això em dóna esperances. Esperança de que estiguin fent comèdia i que no hagin perdut l’enteniment. Que estiguin fent teatre del dolent per a convèncer els convergents que no hi havia més remei que acceptar algunes de les condicions comunistoides de LES CUP i per a convèncer els cupers que no hi havia més remei que fer Mas president. Espero que tot això sigui comèdia perquè sinó és que estem com un llum.
Però potser estem com un llum igualment i ara l’independentisme català s’ha tornat mironià, dalinià o picassià. I resulta que trobem normal afeblir al que ha estat el líder del país o fins i tot fer-lo fora i bescamviar-lo per un altre que hagi de començar de zero en molts aspectes. O potser trobem normal que el president Mas estigui per damunt de tot i no hi hagi res a fer si ell no hi és.
No sé, jo penso que si fóssim un país normals i els d’aquí fóssim independentistes normals, aquest problema que fa tant temps i tantes votacions que s’allarga no hagués durat dos segons.
Com diria Juvenal, és impossible no fer sàtires a Catalunya; Déu meu, com som!!!!
|
Contactes
Registra´t
