| |
I ARA RESULTA QUE ESTEM EN GUERRA????
 dimecres 18/novembre/2015 - 02:37  1717  1
Els romans, tan savis i nostrats, deien allò de “Si vis pacem para bellum”, que vol dir que el millor que pot fer un país per tal que no l’ataquin és tenir un exèrcit sempre a punt per a defendre’s. La teoria no està malament però el cert és que venint d’un imperi que va guerrejar per mig món ja es veu que és una trampa dialèctica, un exercici de retòrica. Els romans estaven preparats per a la guerra perquè volien la guerra. Perquè volien construir un imperi, conquerir pobles, explotar-los, colonitzar-los etc... L’exèrcit romà fou bàsicament agressiu i només esdevingué defensiu quan els pobles conquerits es revoltaren contra ell.
Els progressistes kumbaià de quan jo era jove van transformar l’adagi llatí de Vegeci en “Si vis pacem, para pacem”, La cosa sembla més raonable. “Si vols la pau, prepara la pau.” Ara d’això s’ha posat de moda dir-ne bonisme però opino que sense aquesta actitud constructiva i fraternal és impossible mantenir la pau, que teòricament és el que volem totes les persones.
I dic que teòricament volem tots, potser perquè en realitat no la volem tots. Ja he parlat dels romans i de les seves ànsies imperials, que em sembla que poden ser preses com una de les característiques de gairebé tots els pobles, podem pensar amb els víkings que tenien la dèria de morir amb l’espasa a la mà, podem pensar en el nostrat Desperta Ferro!, podem pensar en Santiago Matamoros, podem pensar en els feixismes del segle passat i ens podem preguntar, si no tenim ànsies imperials, que coi hi fan els exèrcits occidentals als països musulmans. Hi van a collir flors? A buscar llanegues? A fer bivac? No ho crec. Els nostres governs venen a dir que hi van en missió de pau però és molt difícil creure que es va en missió de pau (això també ho deien els romans, nihil novum sub solem ), quan el que anaven és a civilitzar – també deien ells ( nosaltres diem a democratitzar o coses per l’estil – és a dir, conquerir, territoris i nacions.
Jo, efectivament, penso que, com diu Mr. Hollande, estem en guerra. Però el que no tinc clar és qui són els bons i qui són els dolents d’aquesta guerra en la que estem. I encara tinc menys clar qui ha autoritzat als països que estem en guerra a estar en guerra. S’ha votat a algun país occidental – els que presumim de democràtics, respectuosos amb els drets humans i tota la pesca – ocupar els països àrabs?
Estava a algun programa electoral de forma esplícita? Si no és així crec que no es pot dir que actuar militarment als països àrabs – o a on sigui, és clar – es pugui considerar una decisió democràtica. I si, més enllà d’això, arribem a capir a qui interessa aquesta intervenció militar que es sufraga amb els nostres impostos i amb els riscos a la seguretat que patim, la cosa ja és directament diabòlica.
No vull dir amb tot el que porto escrit fins ara que els de l’Estat Islàmic siguin uns angelets. No. Són uns assassins. A més, són uns assassins en el sentit històric del terme: se’ls hi promet el paradís i ells van a assassinar i a autoimmolar-se allà on convingui. Jo no em crec que al capdamunt del vèrtex de l’Estat Islàmic hi hagi un fanatisme religiós, sinó que estic convençut que hi ha uns interessos polítics i econòmics, just igual que el que passa a Occident.
Per això penso que el millor camí per a preparar la pau és la democràcia tant a Orient com a Occident. La gent no vol la guerra ni aquí ni allà. La gent vol viure en pau en una societat el suficientment justa, lliure i solidària per a poder ser feliç. Pensar que nosaltres som els bons i ells són els dolents, és caure justament en el mateix parany que cauen els musulmans després de ser bombardejats pels exèrcits occidentals.
Els morts de París i els de Síria i els de tot el món reclamen fraternitat, igualtat i llibertat però aquesta fraternitat, igualtat i llibertat mai no serà el que volen les nostres èlits que simplement ho volen continuar-ho sent i eixamplant el seu domini.
|
Contactes
Registra´t
