No li havia prestat atenció.Avuí l'he escoltada i sentida amb tota la seua profunditat.Creieu-vos que sempre li he fugit per preducis que tenim establerts respecte a la mort que és tan nostra com qualsevol altra etapa de la vida.
De primeres sentim les campanes i el mateix buit.La tristor dels acords menors.
després descobrim que no volem ser grans sinò sentir coses grans ;que no som bons ni dolents.Simplement triem ser bons o dolents.
Enmig de la destrucció albirem allò que només nosaltres tenim i que és la llibertat.
Es una cançò d'alegria i esperança.En absolut té tristor.Només els primers acords.Només uns instants de ràbia continguda que esclata modulant en tonalitat major.Tan sols uns instants.
Els pesimistes diuen que som animals salvatges amb l'arma mortífera de la inteligència però en realitat podem arribar a ser tot el contrari.Podem arribar a ser animals salvatges amb l'arma creadora de la llibertat.