| |
Ni llops, ni bens.. tú decideixes
 divendres 6/novembre/2015 - 09:44  1701  0
"Hi ha persones que arriben a la teva vida com una benedicció i altres que arriben com una lliçó". Adoro aquesta frase de Josh Bulriss. Em fa pensar que de vegades arriben a la nostre vida alguns moments durs que poden transformar-se en bones lliçons i per tant en oportunitats. Em fa aixecar del fang i tenir ganes de caminar, tot i que tot trontolli, encara que s'enfonsi la vida i miri al voltant i només vegi parets blanques que es van acostant. Hi ha moments en què seguir es fa costa amunt. Moments en els que saps que hi ha una moralitat que aprendre, però per més que busques no la trobes ... Són moments amargs que acaben sent dolços al final, encara que sembli impossible, obstacles necessaris, persones que arriben a la teva vida per fer-te canviar encara que sigui perquè et fan mal, voluntària o involuntàriament ...
Sempre he pensat que de vegades conèixer a llops amb pell de xai acaba sent molt útil per madurar i superar-se, per aprendre. I no parlo d'aprendre a no fiar-se, perquè això ens faria perdre l'oportunitat de conèixer a persones meravelloses més endavant. Parlo d'aprendre a suportar que algú a qui confies et decebi o suportar que algú a qui vols no senti el mateix afecte per tu. Llevar-te un matí i veure que has exposat teva ànima a una altra persona, que li has donat la teva amistat i ha jugat amb ella. Descobrir que eres un titella ... Sortir d'aquest carreró de ridícul, decepció i dolor t'obliga a créixer moltíssim. Al final, aprenem igual dels llops que dels bens. Perquè tant d'uns com d'altres en traiem alguna cosa bona, perquè això que és bo ja estava en nosaltres i ells vénen a i.luminar-ho, a ajudar-nos perquè surti fora i ens adonem del valor que acumulem. Sovint, els que es creuen en el nostre camí i ens ho posen difícil ens obliguen a posar en marxa el nostre talent, les nostres aptituds, algunes de les quals estaben ocultes.
Després, els bens es queden i els llops s'en van. A vegades, fins i tot sense voler, la teva compassió i forma d'estimar acaba amansant als llops i els fa adonar-se que no poden anar per la vida disfressats i devorant l'autoestima dels altres. Tu també els i.luminas ... I si pots, els perdones i el teu perdó els ajuda a créixer, si volen. Llavors pots veure que ells també pateixen i deixes que es quedin ... Perquè tu per a ells eres un be necessari, una benedicció. Al final, a uns i altres, els hem de donar les gràcies per la gran aportació que fan a les nostres vides ...
Perquè ... Què és una lliçó sinó una benedicció també?
El difícil és confiar després. Sobretot perquè igual que hi ha molts llops amb pell de xai, també hi ha molts xais que van disfressats de llop salvatge per estalviar-se tornar a caure, tornar obrir-se al món i rebre un altre cop.
Hi ha persones que no són llops ni bens. Estan asseguts al marge i segueixen a la massa. Si toca pa, mengen pa. Si tocar riure, riuen sense haver entès la gràcia. No ploren per desfogar sinó per cridar l'atenció esperant que el món tingui misericòrdia i els faci la feina bruta i complicada perquè els fa mandra viure i descobrir-se a ells mateixos. Segueixen la corrent encara que els porti a l'abisme, encara que al final hi hagi un precipici o es vegin obligats a trair els seus valors. Tenen massa por de mostrar-se com són, a ser diferents, a dir en veu alta què pensen i portar la contrària. Van per la vida prenent prestades idees, moralitats i somnis aliens. No és perquè no tinguin els seus propis, és perquè els espanta conèixer-los i admetre'ls, perquè els fatiga lluitar per ells i els avergonyeix donar-los a conèixer. Seuen entre la multitud i esperen que els altres diguin què volen i es convencen ells mateixos que desitgen el mateix. No tenen valor ni ganes de adquirir-lo. S'acaben creuant amb tu i fent-te creure que ets tu l'absurd per voler alguna cosa diferent i mostrar el que sents ...
No caiguis, no renunciïs a tu mateix. No siguis avasallar per un batalló mediocre que no busca res més que convertir el món en un reducte gris i uniforme perquè ells no volen destacar.
Si aconsegueixes que no et portin i no acabes fent cua per submergir-te en el seu embolic, hauràs superat un obstacle més. Segueix confiant en les persones, sobretot, en tu mateix.
Tu també pots ser una lliçó per a tu mateix. De fet, la majoria de respostes a les grans preguntes no tenen una solució correcta o incorrecta, tenen la teva solució. Tu ets qui decideix si esgarrapa o acarona. Si diu sí o no. Si estima i perdona o guarda arraconada la traïció en un buit de la teva ànima. Ets tu qui sap quan fa bé o malament, segons els teus valors. Tu decideixes si treus una lliçó de tots els murs que saltes o si et quedes assegut lamentant-te. Ets tu qui reconeix si viu la vida que vol o la que volen els altres. Ets tu qui escull si es disfressa o es mostra tal com és davant del món i és capaç de defensar el que creu fins al final ... Ets tu qui decideix si brilla o s'amaga i s'apaga per no destacar. Tu decideixes ....
|
Contactes
Registra´t
