| |
L'amor d'schopenhauer III
 dimarts 3/novembre/2015 - 10:07  1872  0
Sembla que va passant la tempesta.Enguany son ja tres i el blau del cel es veu altra vegada entre núvols.L'últim fèretre estava ple d'aigua i no havia plogut.Per un instant no havia comprés jo que eren llàgrimas.Valuosíssimes llàgrimes que em fan tindre enveja dels morts.Algun dia el meu fèretre estarà tot xop sense haver plogut.
Jo sé que sempre hi ha algú al xat que m'escolta i em compren i que no estic gens boig ni sol.
La meua temptació és buscar on siga però m'han dit que és inútil fer-ho entre hòmens sabuts.Que els hòmens sabuts només saben de lletres i no de coses celestials però un home tan eixerit deu saber alguna cosa i no sembla que parle per parlar.Tots tenim la temptació d'existir però no tots la imperiosa necessitat de saber les respostes que ningú pot donar fins a límits insuportables.Els morts diuen i diuen i prometen i prometen mentre son vius.Després ''si te he visto no me acuerdo''.
Ací no venim a ser feliços.Ací venim a ser màrtirs de les nostres passions.Tot el què fem és per perpetuar l'espècie i nosaltres no contem per a res.Aquest senyor no parla per parlar.Ens calen cilicis i tot sofriment és poc :Celibat ,castració ,abstinència sexual ,pobresa ,misèria.Només així l'home s'allibera de les passions que ens encomana la nostra espècie i que ens posa un vel espès amb la finalitat de perdre'ns i no alcançar la llibertat.L'espècie ens necessita a tots lligats de cap i peus.Vol que lliguem ,que presumim ,que ens posem laca als cabells ,que fem el fanfarró ,que acumulem ,que fem mal si cal sempre que nodrim a l'espècie d'una manteta calenteta.Tot val si assegurem la subsistència d'organismes idèntics a nosaltres.Si t'enamores ha de ser pensant amb un futur individu i la seua viabilitat.Una enganyifa substentada en milions d'anys de proteínes formant bases púriques i pirimidíniques aixina i no allina.Som esclaus d'una enganyifa ;de tiràniques lleis que ens imposa la nostra espècie i que ens fan patir allò indesxifrable.
Si ho mires bé ,la dona és tan simple -no ximple-que en última instància només vol tindre un fill.Jo crec que no li interessa ni el goig del sexe.L'home és un tumult de passions que topen amb la infranquejable barrera de l'astènia i el pragmatisme de la dona.
Qui no ha vist casos i casos de sofriments extrems que han dut directes a la fé?
Son persones que en un moment donat s'han després de totes les passions i han alcançat la individualitat:El nirvana.S'han alliberat dels lligams tirànics de l'espècie i han albirat el sentit del més enllà.Potser no saben explicar-lo però poden sentir-lo.
Aquest home diu que el cel és el no res i que alcançar-lo requereix passar per l'infern.Jo no crec que el cel siga el no res però la idea no va desencaminada.Això volia explicar-nos jesucrist en la seua última ,única i verdadera passió i nosaltres el vam assassinar.Curios que totes les grans doctrines que escarven un poc conclouen en el sofriment.Aquest home exceptua l'islam i cataloga el coran com un ''librejo'' que aporta poca cosa a banda de la incitació a la violència.No m'he llegit el coran.Jo crec que els hòmens molt sabuts tenen molt a dir-nos.
|
Contactes
Registra´t
