|
i tú... amb qué et quedes..?
dimarts 20/octubre/2015 - 08:42 1559 2
Crec que la seguretat és tenir certesa d'alguna cosa, i la confiança... és més aviat l'esperança d'alguna cosa incerta en la que creus. Per a moltes persones , i confesso que soc una d'elles,confiar en l'ésser humà, podria significar una mena de suïcidi emocional, una mena de caminar cap a una mort segura del cor, com aixecar-se amb l'únic propòsit de tornar-se a caure.
Però si només ens moguéssim en la nostra zona de confort i seguretat per molt àmplia que aquesta fos, possiblement acabaríem relegats a un territori limitat i acabaríem estancats.
De vegades tenim ganes de protegir-nos amb una enorme cuirassa que ens eviti riscos, i també moltes vegades cal introduir-nos en ella per retrobar-nos amb nosaltres mateixos, no obstant, per mi també és necessari confiar, viure en l'esperança, sentir-la, creure i confiar en mi mateixa, per poder creure i confiar en els altres, encara que el fet de treure el cap i després el cos per sota d'aquesta cuirassa suposi arriscar, però arriscar és una manera de viure, potser l'única.
Crec que l'important és saber trobar l'equilibri entre l'una i l'altra, i cadascú pot triar sobre quin costat s'inclina la balança.. . seguretat ó confiança
|
|
|