|
TENIM DRET A MANIFESTAR-NOS DAVANT ELS JUTJATS?
dilluns 19/octubre/2015 - 05:43 1198 2
Per a mi, que sóc un ferm partidari de la divisió de poders, això que la gent es mnanifesti davant d’un Palau de Justícia planteja una sèrie d’interrogants. El primer és si la gent té dret a manifestar-se. El segon és si és bo que la gent es manifesti. El tercer és si hi ha circumstàncies en que cal que la gent es manifesti.
El primer que cal fer és emmarcar la situació concreta i no derivar cap a l’abstracció, que és el que sempre fa el govern del PP en aquests casos. No estem tractant del cas d’un presumpte delinqüent comú, sinó d’un presumpte delinqüent polític. La pressumpta infracció del codi penal, a més, deriva d’un mandat del Parlament de Catalunya que, a la seva vegada, deriva del compliment d’unes promeses electorals que van votar la majoria parlamentària. Aquí ens trobem amb la primera paradoxa: una majoria parlamentària no és suficient per a legitimar –i legalitzat - una actuació política? Es veu que a l’estat espanyol no. Una majoria parlamentària només és suficient per a legitimar una actuació política si el govern de Madrid hi està d’acord.
Perquè el que no s’hi val és a enganyar la ciutadania i a dir que els fiscals i els tribunals actuen d’ofici. Sabem que en el cas que ens ocupa els fiscals de Catalunya no vàren estar d’acord en tirar endavant la querella i que aquesta fou imposada per la Fiscalia General de l’Estat que depèn directament del govern de Madrid. Es a dir, directament, des del govern de Madrid del PP s’ha fet imputar el president de la Generalitat en contra del criteri dels fiscals catalans – que també depenen de Madrid, però que es veu que tenen criteri propi i no els hi sembla que el que la gent pugui opinar sigui un delicte tant infame – perquè el que es va plantejar el 11 de novembre fou una consulta i no un referèndum – i que, en tot cas, per llei – llei catalana de consultes – el govern català hi té dret.
Que la gent té dret a manifestar-se davant la judicatura és evident. Sempre que la manifestació estigui permesa i en aquest cas no hi ha dubte que fou una manifestació legal. Tot i això s’hauria de veure fins a quin punt és lògic que sigui l’executiu qui determini si s’ha de permetree una manifestació o no. Tal com van les coses, sembla que els ciutadans cada vegada tendim a tenir menys drets i, sobre tot, tendim a tenir menys drets respecte de gui ens governa.
Analitzar si és bo o dolent o neutre que la gent es manifesti davant la judicatura és bo o dolent és complicat. Jo dirà que depèn del cas, però, és clar, es tracta d’una valoració subjectiva. No és el mateix que la gent es manifesti davant la judicatura per una presumpta estafa a hisenda d’un jugador de futbol que el fet que la gent es manifesti perquè considera que té un dret que no li deixen exercir (el dret a decidir ), com és el cas i que a qui s’impunta se l’imputa justament perquè creu que el seu poble té el dret de decidir. En aquest cas jo crec que no només és bo que el poble es manifesti sinó que fins i tot és necessàri ja que, en darrer terme, del que s’està parlant i el que s’està judicant són els seus drets i per tant ell ha de tenir tot el dret del món a fer-se sentir.
Veure la gran quantitat de gent que ens vàrem manifestar davant del Palau de Justícia, finalment, indica la manera maldestra i idiota del PP de fer política a Catalunya. Tinc un amic que diu que arribarem a ser independents gràcies bàsicament al PP. Jo no diria tant, però que ens van donant empentes per a que tinguem ganes de fugir d’Espanya crec que és molt evident.
|