| |
MAS O NO MAS, VET AQUI EL DILEMA.
 dijous 8/octubre/2015 - 12:53  1227  2
Crec honestament que Artur Mas és un actiu del país en general i de l’independentisme en particular. En realitat s’hi hi ha una majoria independentista al Parlament és perquè CDC ha decidit deixar enrere el seu autonomisme pujolista i abraçar l’independentisme. Aquest pas l’ha fet Artur Mas. Es pot dir que l’ha fet empès per la societat catalana que s’ha manifestat fins a quatre vegades multitudinàriament a favor de la independència en unes manifestacions que han impressionat el món sencer. Es pot dir que el canvi de Mas ha estat estratègic i que s’ha posat a favor d’on bufa el vent. Però si això així aquesta és la tasca dels polítics: representar el sentir i el voler de la gent a qui representen.
Penso que a qualsevol altre país que no fos tan barroc com aquest avui el president Mas seria un líder intocable, que seria gairebé un ídol de les masses a la manera com ho fou Macià, posem per cas. I naturalment això seria molt pràctic perquè sembla que canviar de líder a mig procés pràctic – pràctic no és. Però els catalans tenim una ànima barroca i ens agrada allò que els castellans diuen rinxolar el rínxol i per això, per si no tinguéssim les coses el suficientment difícils, volem tallar-li el cap al líder que ens ha dut fins aquí. Tallar-li el cap políticament, quedi clar, tot i que algú si pogués potser fins i tot en faria sang dels seus adversaris polítics.
Aquesta cosa tant poc pràctica, tot i que no es la regla general, tampoc es pot dir que no s’hagi donat mai abans. Es pot pensar en Moisès, que no va arribar a la terra promesa per no sé quins trencacolls que va tenir amb Jahvé i fou Jossuè qui va acabar liderant l’entrada. I vet aquí que quan molts pensaven que Pujol era Moïses i Mas era Jossuè, ara ens em fet un embolic per la promesa electoral de les CUP i no tenim ni idea de qui serà el nostre Josuè. Es veu que la darrera proposta que han és que siguin quatre els presidents de la Generalitat. Com a original la proposta ho és. Com a pràctica, hi ha un adagi que diu que “dos galls en un galliner, no pot ser”, però amb quatre potser n’hi ha tres que muten de sexe, ves a saber. O potser els quatre. O potser una gallines. O totes.
El cas és que jo crec que la promesa electoral de les CUP de no facilitar ni per activa ni per passiva l’investidura de Mas és una promesa estúpida. I ho és perquè divideix l’independentistes i crea una tensió incessària al procés. Diria el mateix si els de Junts pel sí haguessin dit que no investirien l’Antonio Baños si hagués guanyat les eleccions. Però les promeses electorals, per estúpides que siguin, s’han de complir perquè és una mena de contracte que els nostres representants tenen amb nosaltres i quan les incompleixen deixen de representar-nos i només es representen ells mateixos. Per tant, crec que les CUP ha de ser fidel al seu electoral i no investir Artur Mas.
Arribats a aquest punt queda triar el gall del galliner i això portarà molta feina inútil i esgotadora. Jo penso que s’hauria de resoldre ràpid i tenint en compte els tres primers candidats de la llista de Barcelona i els primers de Lleida, Girona i Tarragona. Podríem fer Raul Romeva president de la Generalitat, la Carme Forcadell presidenta del Parlament, la Muriel Casals consellera en cap, Germà Bel conseller d’economia i Lluís Llach de cultura, naturalment. No sé si tot això les CUP ho trobarien bé. O potser de Cultura voldrien en Cesk Freixes, ves a saber.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
