|
La tristesa me la passo jo pel forro del ous.
diumenge 27/juliol/2008 - 02:18 595 5
Potser no es el més catolic(i clar com no ho sóc,pos aixó...),però a la fi i al cap,de la tristesa a lÂ’alegria hi ha pocs metres de diferencia(i depenent de la persona ni tÂ’ho explico),i per aixó mateix,per que la diferencia es poca,pos que cooooi,jo trio lÂ’alegria,diguem tonto saps(o ijjjjjnorante de la vida)pero es que jo(raro de mi)prefereixo estar alegre,i ser positiu,iep aixó sÃ,jo no vull vendre positivitat a ningú(si de cas ja me la quedo tota per mi).El que es negatiu no sol tindre cap remei,ja en la resta de la seva vida sera un nyapa,un axafa guitarres plasta dels collons,a aquests que intenten vendre la tristesa com a estat dÂ’anim més generalitzat,a tancar-li la porta als morros com els testigos de jehová(aquests almenys solen ser educats,que em perdoni aquest gremi de...venedors de motos).Es que es de veritat homeeee,ja tenim prou merda a sobre com per anar capbussant-nos en aquest submón de desgracia(desgracia?si de pollades).Jo per si de cas,continuaré rient fins que pugui(que mai se sap com acabaras la teva historia),i ja ploraré quan estigui a lÂ’infern a causa de ser un pecador,que mai va voler viure trist!
Es que a lÂ’igual mÂ’he perdut,i hi ha un 11 manament?no mostrar la teva alegria al projimu(persona o algo semblant) que es creu un desgraciat?o algo aixÃ...vingaaaaa vaaaaaaaaaa!!!!
|
|
|