| |
QUE DIANTRE ÉS AIXÒ DE LA NEUTRALITAT INSTITUCIONAL????
 dimecres 23/setembre/2015 - 04:52  1122  0
Francament cada dia entenc menys coses. Suposo que deu ser l’edat. Quan era adolescent ho tenia tot claríssim, per a cada pregunta trobava una resposta resplandescent i definitiva, mentre que ara cada pregunta es reprodueix en mi fins a donar lloc a infinites preguntes que a l’hora es reprodueixen en infinites preguntes més i així fins a perdre l’oremus.
Si això només em passés a nivell filosòfic o existencial ja ho entendria. Madurar en el fons vol dir dubtar i la maduració ens duu a la moderació, és a dir, a situar-nos en l’antípodes de l’adolescent que viu apassionadament la seva vida però que, en realitat, viu tranquil perquè el seu cos està pletòric i té la sort de tenir-ho tot pagat.
Ara bé, quan entres en el món de la política i més concretament de la política catalano – espanyola veus que els teus dubtes filosòfics o existencials no s’esdevenen perquè cada vegada et situis més aprop del lliurepensament, sinó perquè quan els polítics en actiu actuen amb cinisme, la sensació de que t’aixequen la camisa és insuportable. El sentit crític es revolta i ens engegaries a pastar fang, per no dir a un altre lloc on fan vida els escarabats piloters.
La junta electoral ha renyat el president Mas perquè el seu discurs institucional de l’onze de setembre ha estat partidista i ha sancionat TV3 perquè la retransmissió de la manifestació de l’Onze de setembre ha estat partidista. I mireu: jo hi estic d’acord, tant el discurs del president Mas, com la manifestació de la diada i, per tant, la retransmissió de TV3 han estat partidistes. Sí.
Ara bé, les televisions públiques espanyoles en bloc no són partidistes? Vosaltres hi veieu l’independentisme català representat ni que sigui mínimament? Jo no l’hi veig. La bel·ligerància antiindependentista és matxacona des de fa mesos i mesos i, malgrat això, no sembla que ningú sancioni aquesta parcialitat. Per què? Es molt senzill, perquè qui l’hauria de sancionar també és partidista i fa de jutge i part.
I què dir del rei, del governador del banc d’Espanya, de la diplomàcia espanyola, de la Conferencia episcopal o del govern espanyol? Algú troba que són neutrals i que les seves declaracions no són partidistes. Quan el rei d’Espanya parla a favor de la unitat d’Espanya enmig d’unes eleccions al Parlament de Catalunya és partidista o no és partidista? I quan el governador del banc d’Espanya pretén acollonir-nos amb mentides és partidista o no? I quan els ministres diuen que utilitzaran l’exèrcit o intercanvien ves a saber quins cromos amb líders d’altres països utitlitzen el seu càrrec des de la neutralitat institucional o ho fan de forma partidista? I quan l’església resa a favor de la unitat d’Espanya i ens vol fer creure que Déu és del PP és partidista o no és partidista? I això per no parlar del partidisme fastigós del Tribunal Prostitucional que probablement és el que deu fer més catipent partidista del món.
Vet aquí el problema d’Espanya: de fiscalitzar els catalans en sap un niu, de retallar els seus drets va per matrícula, però a l’hora de fiscalitzar-se, a l’hora d’assumir una veritable divisió de poders, a l’hora de respectar les idees dels catalans és un zero a l’esquerra. Si ells fossin capaços d’aplicar-se la mateixa sanció que ells ens apliquen a nosaltres, els miraríem si me no amb respecte. Fent el que fan ens fan notar que Espanya avui és un país feudal al servei d’una oligarquia centralista i neofranquista. La veritat és que romandre en un estat autoritari i desacomplexat no ens pot fer il.lusió de cap de les maneres. Ja no és un tema d’identitat nacional, ni de diners, que també, és un tema de voler viure a un país democràtic, amb poders i contrapoders, cosa que a Espanya, com va dir Alfonso Guerra, vantant-se’n, no existeix “perquè Montesquieu fa molts anys que és mort”, és a dir, que ens les tenim amb una gent que segueix l’estela del Conde Duque de Olivares, allà pel segle XVII. Francament – i modèstia a part – nosaltres som més moderns.
|
Contactes
Registra´t
