|
Cartes al meu gat, 23 d'octubre 2.007
dimarts 23/octubre/2007 - 06:00 488 0
Estimat Zelig,
els gats sou uns aristòcrates lliurepensadors acròbates que feu de mal definir. No us definiré, que indefinits quedeu més bufons.
Avui m’he llevat de mal humor, però tu no en tens la culpa, eh? O sí, però, és igual, no sóc rancuniós, i si ho fos, de què em serviria?
Bé, no en parlem més, canvi de tema... Vaig a buscar “tema” al google, a veure què surt... 335.000.000 resultats per a tema i el primer està en turc, i el segon m’ofereix sexe gai gratuït...
Podria parlar del sexe gai a Turquia però és un tema que desconec bastant. Hauria d’utilitzar la imaginació, però el darrer cop que la vaig fer servir, va quedar bastant rebregada i no sé si estarà disponible.
Quan em mires amb aquesta cara no sé què vols dir? Què vols dir? No, millor que no m’ho expliquis.
La principal diferència entre els gossos i els gats és que els gossos sembla que pensin què és el què han de fer, i, després, ho fan, mentre que els gats sembla que pensin què és el què no han de fer, i, després, ho fan.
La indefinició té l’avantatge d’estar indefinida, però l’inconvenient de la manca de definició. M’entens?
Potser millor que passem directament al mini-conte:
Hi havia una vegada Déu i el no-res, però Déu s’avorria i la resta de la història, per desgràcia, és de tots coneguda.
Conclusió: Cap ni una. Faltaria més...
Mèu, mèu, mèu... i fins la propera, gat.
|