| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
JUNTS PELS SÍ
 dimarts 8/setembre/2015 - 10:52  1154  11
Vaig rebre amb una satisfacció enorme el fet que ERC i CDC a més de moltes entitats sobiranistes fossin capaces de presentar una sola candidatura a la presidència de la Generalitat. Es una llàstima que no hi sigui Unió com a partit, tot i que el sector independentista d’Unió –ara expulsat per Duran que duu el partit al no-res – també conforma la llista. Pel que fa a la CUP jo ja reconec que és una gent que a mi em costa una mica d’entendre. Vull dir que els veig molt bona gent però a l’hora gent tan plena de matisos, contramatisos i manca de lideratge que gairebé és millor que s’hagin quedat fora. Perquè si amb els que hi ha les coses ja costaran de decidir amb els de la CUP hagués estat una missió impossible. I ho dic des de la simpatia a una gent que em sembla molt sana però excessivament assembleària pel moment que viu Catalunya.
D’alguna manera jo crec que de la mateixa manera que els catalanistes no independentistes – que encara n’hi ha per molt difícil que sigui de creure – podran votar la Unió de Duran o Iniciativa ( el PSC-PSOE ha recolçat moltes iniciatives anticatalanistes per a que es pugui dir que és un partit catalanista i més ara que pràcticament tot el seu sector catalanista s’ha vist obligat a marxar ); els independentistes antisistema podran votar la CUP. Si això serveix per a que aquests vots no vagin a parar al PP, a C’s, al PSOE i a PODEMOS ja m’està bé.
JUNTS PEL SI recorda la SOLIDARITAT CATALANA de la que van formar part des de Prat de la Riba i Francesc Cambó fins a Francesc Macià. Llavors es tractava d’aconseguir l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya; aquesta autonomia, que va ser raquítica i torpedejada constantment des de Madrid, va donar lloc a l’Estat Català de Francesc Macià; després va venir la guerra i després CiU volent, una vegada més, situar Catalunya dins d’Espanya en una mena de confederació.
Dissortadament els resultats que va tenir el catalanisme polític a les eleccions constituents foren dolents i això ha tingut com a conseqüència que Catalunya no hagi pogut gaudir del concert econòmic, com Euskadi. El pujolisme ha estat un doble i persistent intent: d’una banda “fer país” amb un nacionalisme moderat però profund a l’hora i, per una altra banda, tirar endavant una “Espanya plurinacional” i fer Espanya governable. Crec que el pujolisme efectivament va fer país de forma molt important – la immersió lingüística i TV3 han estat instruments bàsics de recatalanització del país – i va fer Espanya governable tant amb governs de l’UCD, com del PSOE, com del PP però el que no ha aconseguit de cap de les maneres és fer una Espanya plurinacional. Fins i tot, vist amb perspectiva, sembla que s’estava més aprop d’aconseguir aquesta Espanya amb l’UCD de Suàrez que no pas amb el PSOE de Gonzàlez, per no parlar de la confrontació oberta que tenim amb el PP després de la primera majoria absoluta d’Aznar (el primer govern d’Aznar fou recolçat per CiU i Aznar parlava en català en la intimitat ).
JUNTS PEL SI representa l’esgotament del model pujolista que és aquell que, per dir-ho com Cambó, vol una Catalunya i una Espanya gran. La major part dels catalanistes se n’adonen que Espanya és intransformable en un sentit federal o confederal ( o tant sols estatutari: de fet tot el que vivim arrenca d’una duríssima sentència contra l’estatut d’un parcialíssim Tribunal Constitucional ) i s’obta com a única via per a la supervivència cultural, econòmica i nacional la independència.
Aquest pas endavant s’ha viscut amb il·lusió pels catalanistes cansats de rebre per totes bandes i de ser tractats sense cap mirament quan ells – nosaltres – pensen que hi tenen dret, ni que tant sols fos com a ciutadans espanyols.
A hores d’ara l’independentisme és el moviment polític que més il.lusió genera a Catalunya. No només perquè es parteix del fracàs del pujolisme i dels antecedents franquistes, sinó perquè és veu l’oportunitat de crear un estat nou i partir de zero en moltes coses que ara no funcionen. Es evident que hi ha un punt d’idealisme, però no és menys cert que el l’espanyolisme català hi ha un masoquisme que fa feredat.
JUNTS PEL SI ha aconseguit el miracle de que gent de maneres de pensars diferent, amb interessos diferents i visions diferents siguin capaços d’aparcar les seves diferències per aconseguir una fita comuna. Això a Catalunya ha passat moltes vegades i sempre que ha passat ha sortit bé. I ara també sortirà bé perquè serem molts, serem la majoria i això ens farà imparables.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
alarico |
Tomas
Thursday, September 10th 2015, 12:55 PM
El concepte de "nació cultural" és una abstracció de caire social que ve a referir-se a un grup de persones que comparteixen una cultura, una llengua, una história, uns costums, etc.. etc...
Per contra, una nació política va més lligat al concepte de nació-estat, en el sentit que aquest grup de persones disposa de sobirania nacional.
Però suposem que dono per bó el teu punt de vista i accepto que Catalunya és una nació en els termers que has emprat. Si és el cas, llavors perquè reclameu la secessió d'Espanya? Es com si Espanya demanés la secessió de posem per cas Europa.
M'has d'admetre que el teu concepte de nació es contradiu amb la realitat que vivim dia a dia, i que per tant no és correcte. El nóm no fa la cosa.
Sobre el futur, de que serveixen les millor armes si no tens munició? Cuba té les millors armes, Venezuela també té les millors armes, Corea del Nord,... etc.. etc... però no tenen munició (diners ni accés a crèdit).
El deute de Catalunya és de 60.000 milions d'euros. La nostra CCAA té un rating de bonus escombreria. L'únic que ens deixa diners és l'Estat. Rebem subvencions d'Europa.
Quan d'Europa, qui ens deixarà diners per a pagar als funcionaris (educació, sanitat, adminitració pública, etc...etc..). I no em responguis que com serem fora d'Espanya ens sobraran diners, això dubto molt que passi al trencar relacions comercials amb Espanya.
|
|
alarico |
Tomas
Wednesday, September 9th 2015, 2:45 PM
No es tracta pas de creure o deixar de creure en el dreu d'autodeterminació dels pobles. Aquest dret es va reconeixer per motius geopolítics, més per interès de certes potències emergents que no pas per les parts interessades. De fet el reconeixement d'aquests drets va permetre desmantelar l'imperi britànica a benefici dels USA, però això ja són figues d'una altre paner. Al marge de la motivació anterior aquest dret també dona sortida a pobles maltractats, ocupats i vilipendiats. Óbviment no és el cas català.
Anem al tema de la supensió de l'autonomia catalana, l'engarjolament de moltissimes persones i la entrada dels tancs i de l'exercit a Catalunya. Això no passarà. A Madrid no són tant rucs.
És suficient anul·lar la DUI via TC i a les males inhabilitar al president de la Generalitat.
Per descomptat que la gent sortirà al carrer i ningú no ho impedirà, sempre que les manifestacions siguin tant pacífiques i cíviques com han estat fins ara.
Acabo remarcant el que diuen les enquestes, els votants independentinstes (JX3% i les CUP) no són majoria. Però no que ho fossin el que compta és el que digui el poble Espanyol, no pas el Català.
I torno a la meva reflexió de sempre. Què farà el Govern de la Generalitat si surt > 50%? Fer una DUI? en cas afirmatiu tots continuarem tenint DNI Espanyol, pagant impostos a Espanya i reben serveis d'Espanya. El govern de la Generalitat continuarà tenint les mateixes atribucions, per moltes lleis que faci, car tots el ciutadants continuarem siguen espanyols, i per tant el que legisli la Generalitat en relació a competències qu no té no ens afectarà en absolut.
Els unionistes estem coberts legalment per l'Estat espanyol. Poca broma.
|
|
TomasM-Porta |
Alarico,
Tuesday, September 8th 2015, 3:31 PM
és molt fàcil: democràcia. Molt senzill. No hi ha més. Jo ja sé que tu no vols que surtí bé, però gràcies a Déu no ets un endeví i no coneixes el futur. Catalunya serà el que la majoria dels catalans vulguin que sigui. I si no es respecta això els problemes que hi poden haver sí que seran molt importants. Jo estic disposat a respectar una majoria contrària a la independència, tu, en canvi, no estàs disposat a respectar una majoria favorable a la independència; es sorprenent i me'n faig creus, francament.
Per cert, després de l DUI ve un referèndum, que es el que fa temps que s'haguès hagut de fer. I esperem que llavors poguem escoltar els vostres arguments contra la sobirania de catalunya més enllà d'una interpretació molt concreta i en absolut unànim a la doctrina de la constitució espanyola.
No entenc perquè no voleu que fem un referèndum, francament. I sent tu català, per molt espanyolista que siguis, encara ho entenc menys. Et sap greu tenir drets?
|
|
alarico |
No sortirà bé
Tuesday, September 8th 2015, 11:15 AM
El 28-S ens despertarem tots plegats en una Catalunya dividida. Si "Junts pel 3%" no assoleix majoria de vots estareu frustrats, però si passa el contrari encara serà pitjor, perquè estareu abocats a fer una DUI, declaració que ignorarem gairebé la meitat dels catalans; ens entrarà per una orella i ens sortirà per l'altra, al mateix temps que l'Estat espanyol simplement la declararà nul·la.
I llavors que fareu? El vostre camí només porta a la frustració, i em sap greu, i ha molta gent que s'ho creu, animada només per raons sentimentals, perqué el programa de govern de "Junts pel 3%" no hi és ni se l'espera.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
