|
EL DARRER ESCANDOL DEL TRIBUNAL PROSTITUCIONAL.
dijous 3/setembre/2015 - 11:09 1265 4
La reforma que ha plantejat el PP de les atribucions del Tribunal Constitucional és un escàndol tant en el fons com en la forma. Ho és en la forma perquè això s’ha anunciat en un acte de partit, pel candidat a la presidència de la Generalitat “senyor” García Albiol que, al fer-ho, ha dit que “ja s’havia acabat la broma.” Ho és en el fons perquè atempta a la divisió de poders i ja no només fa del Tribunal Constitucional un òrgan legislatiu i executiu sinó judicial quan, amb la reconsagrada constitució espanyola, no és cap de les tres coses.
La constitució espanyola vol que el tribunal constitucional serveixi, simplement, per tal de decidir si les decisions legislatives que se li plantegen són conformes a la constitució. Per això la pròpia constitució diu que s’haurà de formar per juristes de reconegut prestigi. Però la manera d’elegir els membres del Tribunal fa que aquest no sigui independent. Si els membres del Tribunal són triats pels partits polítics el que acaba passant – el que ha acabat passant a Espanya – és que aquests membres es posen al servei d’aquests partits que són els majoritaris. Així entrem en la contradicció que aquell òrgan que ha de vetllar per tal que les lleis i resolucions està triat pels mateixos que dicten aquestes lleis i aquestes resolucions.
Ja es veu que d’aquesta manera això no pot funcionar tot i que, a l’inici de la democràcia, els partits polítics van ser prou madurs per triar juristes independents que van dictar sentències contra resolucions importants dels polítics que els havien triat, com per exemple la LOAPA, que va ser declarada inconstitucional tot i que la majoria dels membres del TC havien estat triats pels socialistes.
Però de la independència dels membres del Tribunal Constitucional ja fa molt de temps i ara ja fa dies que, interpretant la constitució de la pitjor manera possible, és a dir, de forma partidista, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en una corretja de transmissió del partit que ha triat la majoria dels seus membres. I per això mateix les resolucions o les lleis que han estat dictades per altres partits que no són majoritaris al Tribunal i que no han pogut ser contrarestades a l’organ legislatiu competent – per exemple el Parlament de Catalunya – s’han declarat inconstitucionals. Ja que no es té majoria al Parlament, se’l castra per la via de declarar inconstitucionals les lleis per la colla dels magistrats amics, magistrats amics que fins i tot en fan ostentació, quan en un país civilitzat del que farien ostentació és de la seva independència.
Dit tot l’anterior, que el PP expliciti que ampliarà inconstitucionalment les competències del Tribunal Constitucional per tal d’aconseguir que el proper president de la Generalitat, si no fa el que el PP vol, sigui cessat no deixa de ser normal. Pel PP el Tribunal Constitucional no és una eina de l’estat de dret sinó una eina partidista. Fet i fet l’estat de dret no tenen ni idea del que és, ni volen saber-ho: la gran majoria d’ells venen de famílies franquistes, mai no han criticat Franco i del que es tracta és de que a Espanya hi hagi el mínim de democràcia possible. I això no només té a veure amb Catalunya sinó amb la monarquia, l’exèrcit o la divisió de poders, que no existeix.
Pel que fa a la forma el senyor García Albiol l’ha feta saber als catalans amb un posat hitlerià que fa venir basarda. Què cony vol dir que ja està bé la broma, pallasso??? De quina broma em parles: que els teus conciutadans no puguin decidir lliurement l’estat al que volen pertànyer és una broma? Que als teus conciutadans els fotin els calés i un de cada quatre catalans sigui pobre és una broma? Qui cony s’ha pensat que és aquest paio? Es pensa que l’estat és ell, suposo. Perquè el PP s’ho pensa. I com que l’estat són ells i ells no ens agraden gens ni mica volem fotre el camp.
|
|
|