El cas és que un amic del xat m'ha enviat un missatge dient que li agrada l'últim escrit meu i voldria que el continuara.
A mi m'ha deixat un buit profund la partida d'aquesta noia.No una ferida perquè les ferides només es produeixen quan esperes alguna cosa i acabes perdent-la.
També ha quedat en mi un dubte que m’és important esbrinar.El pensament d'una dona m'és, de vegades, indesxifrable.Potser hi haja una resposta.Ja dic que la història que conte no és necessàriament un succes real.Segurament no continuaria escrivint si no fora pel buit que m'ha deixat la seua partida.
El motiu de baixar ahir a la piscina va ser evident.Ella tenia només una vesprada i necessitava estar amb mí d'alguna manera.Demostrar-me que també m'estimava i ,sobretot,... això:Estar les últimes hores amb mí. Em va commoure sobremanera i encara estic afectat internament per aquesta reacció que no esperava.Va seure al banc durant una hora mentre jo entrenava pegant voltes al llarg de la piscina.Portava les ulleres d'aigua i els tapons de cera i a cada alenada aprofitava per mirar-la al través del baf del vitrall.En qüestió d'un dia més la platja queda buida de gent però mai he quedat jo tan buit com la platja mateixa.De fet m'alegre sempre quan se'n van tots perquè acaben sent per a mí mutilons i em trobe massa observat.Aquesta vegada no va ser així.
En acabar de nadar vaig seure al banc més pròxim al seu banc i així vam estar un temps indefinit sentint allò tan intens que tots coneixem i que no es pot explicar en paraules.
Una sola paraula haguera trencat tot l'encanteri i malbaratat l'estiu sancer que ,a força d'observar-la ,va calar en ella tot un seguit d'emocions.
Recorde les seues primeres vegades que s'adonà que la mirava.Inclús diria que va arribar a desconfiar de mí.Més tard va comprendre l'esència imperiosa de les meues incursions cap als seus aposents íntims.
Quan eres molt jove no saps encara l'estorb que poden arribar a produir les paraules.No eres coneixedor encara de l'immens poder del silenci.I precisament ací ha quedat el meu dubte.La ment d'una dona és de vegades per a mí indesxifrable.Potser ella esperava de mí unes paraules.
M'he quedat sense paraules quan he llegit açò.Si no et coneixés bé diria que estàs boig.Però ,cony ,tot el contrari.Tens un volcà dintre teu que no ets capaç d'expressar en paraules.Jo aquesta vegada he comprès el què volies reflectir.
Un escrit dels més bonics que has escrit per a qui sàpiga entendre'l.Et felicite ,noi.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't