| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CARTA ALS ESPANYOLS
 dilluns 31/agost/2015 - 06:26  1090  6
Com la resta dels catalans, encara no he acabat d’aterrar a casa de vacances, he rebut l’amorosa carta d’en González, abans anomenat Felipe, rei dels progres. La veritat és que és una esplèndida carta d’amor i que, posats a rebre, més val rebre una carta d’amor indecent – incedent en el pitjor sentit de la paraula, que evidentment no és l’eròtic – que rebuts i més rebuts i més rebuts, que malauradament també he rebut, com tots els catalans i rebem dia sí i dia també d’Espanya. Molts catalans n’estem farts de rebre: de rebre rebuts, de rebre cartes, de rebre amenaces, de rebre promeses, de rebre bones paraules i, en definitiva, de rebre per totes bandes. Es possible que als espanyols rebre no els cansi però han de considerar que ells reben en un sentit diferent del que nosaltres rebem i és que la polisèmia té aquestes coses.
En definitiva en que ens ve a dir el nostre enamorat Felip són dues coses: la primera és que no podem marxar perquè no podem marxar, és a dir, perquè ells han fet una llei per a que no poguem marxar; la segona és que no ens convé marxar perquè ni sols ni amb algú altre no estarem tant bé com amb ells. Dit això els catalans tenim poca cosa a dir: com que no podem marxar i a més ens convé quedar-nos perquè ens estimen molt, no cal que decidim res, que ja decidiran ells per nosaltres que saben el que ens convé. Aquesta mena de tractament el codi civil el dona als menors d’edat, als incapacitats, als deficients psíquics, ergo, políticament, els espanyols no demòcrates pensen que els catalans som menors d’edat, incapacitats o deficients psíquics. No està mal.
Malgrat la nostra nul.la capacitat per decidir el que si que podem és pagar més que ningú per tal que se n’aprofitin els altres. Això potser també te a veure amb la nostra deficiència mental però vist des de la perspectiva espanyola no sembla gaire paternal sinó que més aviat sembla que explotin un incapaç. Com a mínim es lleig. Si nosaltres els catalans som incapaços sembla que els espanyols ens haurien de cuidar i amanyegar i privilegiar i no pas fotre’ns els quartos com ho fan. Es un amor estrany aquest, un paternalisme mai vist.
Que Felipe González vulgui esdevenir pal.ladí de la legalitat quan tothom recorda que el seu govern va crear un terrorisme d’estat que va acabar al ministres a la presó i amb un senyor X que no hi va anar però que tots sabem qui és fa tremolar de por. Això sí que és hitlerià i no pas que la gent voti per decidir si vol crear un estat independent o si no ho vol. I això per no parlar de la corrupció dels socialistes de Juan Guerra cap aquí. I oblidant-nos de les promeses electorals incompler-tes que han fet que en Felipe hagi estat el polític a qui més li ha crescut el nas de tots els temps.
I el cas és que els catalans votarem i que votarem el que ens doni la gana. I que com més amenaces hi hagi, més ganes tindrem de tocar el dos d’Espanya. I que com més difícil ens posin l’exercici dels nostres drets, més tossuts esdevindrem per exercir-los. Perquè el que estan aconseguint els espanyols espanyolistes no democràtics amb la seva estratègia és que els catalans no anem a votar per a defensar simplement uns interessos sinó per a defensar una dignitat com a poble. I aquí tenen la batalla perduda: a cap poble li pots dir que no te dret a decidir perquè això és una immensa falta de respecte.
Total, que en Felipe, en Rajoy, en Ribera i tota aquesta colla ens estan fent la millor campanya independentista imaginable. Quan siguem independents, es a dir, d’aquí dos dies, jo proposaré que els hi facin un gran monument ( amb dues orelles de burru, això sí...).
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
