En realitat no està enfurit.Tan sols busca desesperadament l'eixida que mai no troba.En realitat no compren res ni per què volen fer-li mal.
Està tan torbat que vol ser engolit per la sorra de la plaça.En un moment donat li canvia la vissió que tenia del món i de les coses que ha viscut.De sobte tot és fosc.No queda cap llum a la seua ment.De sobte és el final no només dels seus últims minuts d'existència sinò de totes les existències.L'aire que respira ja no és aire ,l'herba verda i fresca dels prats desapareix,les persones ja no son persones ;el món i la natura que l'havia sustentat deixa d'existir.
Si alguna cosa puc sentir de tot açò és la seua última foscor més encara que el seu sofriment físic.No sabria dir quin és pitjor en la pell d'aquest pobre animal.
A mi encara em fa patir més la primera.La de l'animal abandonat i abocat al mateix infern sense haber-li donat temps de pensar que poguera existir.
Mentre berenen i riuen al so del ''gato montés'' ell ha comprés com cap altre els secrets del fons de youtu.be