| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XCarles
|
|
| |
Real irrealitat!
 dijous 13/agost/2015 - 02:23  1785  4
Volia escriure fa unes hores un bloc que parlés més o menys de viure en el purgatori, o en un purgatori, com volent deixar enrere els passos que m'envien de cap a l'infern, com volent fer certs mèrits per apropar-me al cel... i vivint en una mena de purgatori, on em sento darrerament, dins ni del bé ni del mal, dins un mateix i fora creences absurdes però en un purgatori, com no saber si avançar o anar enrere o, simplement corregir potser allò que esdevé incorregible, tancat i en un purgatori continu i sense sortida...
Vaja, però no era d'això que ara volia escriure i reflexionar, no, ...
És com sentir musica i lletra i aixecar l'ànima. el cor i el cos... sentint-me en aquesta real irrealitat, o potser irreal realitat... i és que resulta tan complex entendre allò que va més enllà de l'enteniment, tan difícil assimilar aquesta realitat tan irreal, aquesta irrealitat real que em du tancar-me en aquell purgatori singular.
I no, no volent convèncer de res ni ningú, no, i no és el meu principal ni no principal finalitat el convèncer de res, ni en a mi tan sols que vago en el meu propi estatus de purgació fins el mai més... i ja sense cap perspectiva de res, només passar, només passar, només passar, i desant el que he de desar en endins i res més.
Importi o no, t'importi o no, què hi farem? Les coses són com són, així de reals, així d'irreals, però són i hi són, què hi farem...?
Si ja no sé què i què no importa realment, des del purgatori d'una ànima deixada de la mà dels déus...
Seguiré pensant-te, tot patint i quan calgui, sempre et tinc (et tindré) present.
Cercant la llum, la teva, la meva llum.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
nen- |
Es insuportable
Friday, August 14th 2015, 4:55 PM
Si.Es una cosa insuportable no entendre res.A açò cal afegir-li la por a comprendre-ho tot.Una por espantosa a arribar al fons de la qüestió i no agradar-te o no estar a l'espectativa del què volies.Crec que em quede amb la por.No vullc saber res ni jugar-li un pols a l'univers.Jo a ma casa i l'univers a le seua.A cadascú ''lo'' seu.
Això és, senyores i senyors del xat, la meua creu per pertànyer a la dècada dels cinqüanta que m´ha tocat viure.Ahhhh ,però tot no és negatiu ni molt menys.Açò és vida.Ja no jutges ,ja et sents jutjat ;ja no téns remordiments ni et sents culpable.Eres lliure ,lliure ,lliure com el vent.Només et trobes perdut i insignificant en un univers que no comprens alhora que saps que té un sentit.Una oronella volant ,ja ,ja ....
Es una edat de tanta desorientació que necessites beure urgentment del càlix de l'amor.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
