| |
camins que ara s'esvaeïxen...
 dissabte 26/juliol/2008 - 05:39  2344  2
Que es difícil tancar una etapa, es en aquests moments de canvi que mires enradera i veus tot com ha anat succeint, com en el teu jardi, lo que has anat sembrant ha anat creixent, algunes plantes mes altes que altres, pero el conjunt fa el fet.
L'alçada de les plantes, es per saber que si en una altra etapa, i en mig d'un camp entre planta i planta, es veuran o no, es a dir, el contacte que alimenta la relació.
Estic en un moment d'orgull de totes les plantes que han sorgit, i tot el que s'ha fet en comú per creure tots que som una pinya, desde aqui, a tots moltes gràcies!
gràcies per haverme deixat apendre tant! mil gràcies per ser com sou...
Aquestes coses, per mi, es lo més bonic que conec, per mi, no hi ha un regal millor en la vida!
El sabor que tinc es agridolç, i es normal, ja que al començar una nova etapa, tens por de que hi hagi moltes plantes que no tinguin la suficienta alçada, i que amb el temps, l'alimentació deixi de ser, i el fet ja nomes formi part del passat.
Tot a la vida te un preu, la pregunta es si acceptes o no el preu que comporta fer-ho.
Pero el que estar clar, que lo que m'he emportat en aquests tres anys, es un regal per sempre el qual ho guardare al cor, perque ells també han format part de mi! No ho viure com una pérdua, sino com una victoria!!!!
I mai se sap de quina de les etapes es aon trobaras aquells BONS amics, els quals en hi han tant pocs a la vida, els amics que es poden contar amb una mà.
Pero crec que avegades, i depenen de les situacions, també es bó saber despendres de les situacions-coses-persones, pero el sabor agri de la por també hi estar, perque es un sentiment emocional, el qual no pots racionalitzar, diuen que no veiem mes enllar d'una elecció de la qual no acabem de compendre, i aqui es on entra el preu, la decisió!
MOLTES GRACIES A TOTS!
|
| |
Galzeran |
Jonny
Saturday, July 26th 2008, 5:49 PM
No sé si és un comiat del xat o què. De fet, m'estranyaria perquè fa poc que hi escrius. I mira, això dels camins que ara s'esvaeïxen (hoy que és el començament d'una cançó de Gerard Quintana?, que per cert aquest agost cantarà a Arenys de Munt, que és on visc), doncs els camins que s'esvaeïxen donen pas a uns altres, que no sabem si seran millors o pitxors. En qualsevol cas, seran diferents ens permetran avançar amb noves perspectives. Perquè si sempre estem en els mateixos camins, malament rai! D'això se'n diu inmobilisme, per no dir paràlisi mental i vital. Tu, a còrrer camins nous, que ets molt jove! Jo, quene tinc 55, no paro.... A vegades em surt bé i d'altres no tant. Malament del tot no hi va mai si sabem mirar i veure el que tenim al davant dels nassirons! Apali, a fer descobertes toquen, Jonny.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
