A la noia de la platja no m'he pogut estar de mirar-la amb tant deteniment que crec haver-la alertada.Amb desset anys observe una noia que encara no ha deprés a valorar-se en la seua justa bellesa perquè el seu esclat és tant recent que no ha donat temps a trascendir més que a la meua insistència.
Jo veig una bellesa maltractada pels joves del seu entorn ;un injust oblit d'una dona abandonada a una percepció negativa del seu cos.Fa anys ja que observe la seua desventura i espere sense cap dubte la vinguda d'aquest esclat.
-Què hi ha més sublim que la bellesa ignorada?
La bellesa no és res sense un bri de desesperança
La tendresa que dona el sentir-se exclosa
entre les flors més despertes del prat.
Quan baixe a la platja buscant les brises creuem les mirades
i ella sap que l'he compresa.Ella sap que l'admire.Inclús sap que l'estime.
Ella em mira i se sent una noia bonica com mai s'havia sentit.
El seu esclat l'ha pogut albirar a través de la meua eterna mirada.
L'esclat de l'adolescència sovint no es porta massa bé, perquè els canvis físics no es corresponen amb els emocionals o cognitius. Tot i que em dóna la sensació que cada vegada succeeix menys això, i que es creix/creixen més ràpid en tots els sentits...