|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de unadtgn
|
|
|
No m'ho tingueu en compte
dijous 23/juliol/2015 - 06:55 1222 4
Neura 1
M'ha costat tant de trobar-te, tants anys.
Jo que sempre havia pensat que passaves de llarg, que la meva vida no et mereixia. I de sobte, the vist. De sobte m'he adonat que estas amb mi, que sempre has estat amb mi. No ets com m'esperava no. No ets extraordinàriament gran però si, meravellosa sí ets.
Ara ja se que m'esperaves i , encara m'esperes, encara que jo estigui perduda no se sap ben be que fent. Ara sé que et tinc amb mi, de vegades ben amagada, vas i vens, però sé que hi ets. Ets aquí amb les persones que m'estimo, amb les persones que parlo i amb tot allò que decideixo fer; ets darrera de tot allò que vaig descobrint.
Fins que deixi de viure, de respirar sempre amb mi.
Tan petita i tan gran alhora... la felicitat.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|