| |
Solomon /// Un relat basat en fets reals
 dilluns 20/juliol/2015 - 10:31  1472  5
Vam comprar, amb esforç i pencant molt, una casa amb jardí. Tres habitacions, dos banys, un estudi, una cuina gran i un menjador ampli i lluminós; el jardí era preciós i molt ben cuidat, amb gespa, uns quants arbres fruiters, pins, i una piscina. Per a mi i la meva dona era més que suficient i el jardí ens va enamorar.
Després d’uns mesos de deixar suor i lumbàlgies al jardí, vam decidir de contractar algú per a que en tingués cura perquè era una llàstima malmetre’l tenint-lo descuidat. La meva dona es va encarregar de trobar un jardiner i un dia em va presentar en Huku: un home negre que havia vingut de Burkina Faso. La veritat és que era treballador i molt curós amb tot el que feia... i a més a més, el preu que ens cobrava per hora era molt bo.
La meva dona és grafista i treballa a casa la major part del temps. Ara, amb internet, li permet fer la seva feina amb la comoditat d’estar a casa. I jo sóc cirurgià. Així que ens podíem permetre tenir algú que ens alliberés de les feines feixugues
Fou l’estiu passat, al juliol, que tenia guàrdia. Havia acabat de sopar quan em van avisar que hauria de visitar un pacient que s’havia presentat a Urgències. En Solomon.
Era un home negre, alt i robust, d’aquells que tenen pinta de ser porters de discoteca i que només amb la mirada ja et deixa glaçat. Això semblava, assegut a la sala d’espera de les urgències de l’hospital on treballo. El zelador, infermeres i auxiliars que passaven pel seu davant se’l miraven amb desconfiança no exempta de temor per la seva presència imponent. En arribar, amb el seu català precari, va dir que tenia un problema al penis, i el de la recepció va pensar que es tractava de quelcom que pertocava al servei d’urologia. Al cap de poca estona, la infermera que atenia tots els que es personaven a urgències, per a determinar a quin especialista havia de dirigir el pacient, també va pensar en un uròleg però no n’hi havia cap de guàrdia d’aquesta especialitat, en aquell moment. Jo estava lliure i me’l van passar a mi.
Em vaig mirar succintament les notes de l’ infermera mentre anava cap el box on havien posat en Solomon. En apartar la cortina ja em va sobtar la seva presència contundent. Bo i assegut al llit, vaig calcular que devia fer més d’un metre noranta d’altura. Potser dos metres. La seva faiçó mostrava enuig, preocupació; o una barreja d’ambdues coses. Però no em va semblar que fos una expressió preocupant (els companys d’urgències ja m’havien advertit que hi havia un paio negre a la sala que feia por). Em mirava amb uns ulls grans, de pupil•les fosques que contrastaven amb el color lleugerament groguenc dels seus globus oculars, i va fer el gest d’aixecar-se quan vaig entrar a la cabina. El vaig aturar amb un gest de la mà i va desistir de posar-se d’empeus.
-Què li passa a aquest senyor! –vaig preguntar-li amb to afirmatiu.
L’home, una mica capcot i amb un català a penes intel•ligible, em va respondre:
-Doctor, tinc problema aquí –digué assenyalant-se la zona genital.
-Expliqui’m què li fa mal.
-No, no, no mal, no mal. No funciona! –em va corregir girant el cap a un costat i altre negant el que li havia preguntat.
-Salomon, oi? –vaig voler confirmar el nom i alhora trencar una mica el gel, que l’home agafés confiança perquè el veia una mica trasbalsat.
-Solomon. Meu nom, Solomon.
-Ah! D’acord, perdoni. Solomon, si?
-Sí. Solomon.
-Ah! També veig que és de Burkina Faso. Conec un home que també ho és de Burkina Faso. Molt bé, doncs Solomon. Dius que no et fa mal però tens un problema als genitals. Als testicles o al penis?
-Aquí –digué el negre assenyalant-se altre cop els genitals.
Ja em vaig adonar que la comunicació seria una mica difícil i vaig decidir fer una exploració ocular.
-Abaixa’t els pantalons –vaig demanar-li
En Solomon, se’ls va abaixar amb diligència deixant pantalons i calçotets a l’alçada dels turmells. Em va costar controlar els músculs de la cara per a no posar cara d’espant en veure aquella cosa descomunal que l’home em mostrava dret estant. Vaig girar-me per a buscar un parell de guants profilàctics i vaig aprofitar per fer una ganyota per a mi mateix, amb un “collons” mut vocalitzat en silenci.
Novament, enfrontat a l’objecte d’estudi, em vaig voler assegurar que aquell home no mal interpretaria les meves accions.
-Ara et faré un tacte, sí?
En Solomon em va mirar amb cara de no entendre el què li deia.
-Que t’haig de palpar, tocar, m’entens? –mirava de fer-me entendre parlant a poc a poc i fent gestos amb la mà ajuntant les puntes dels dits de la meva mà, repetidament. En veure que ell assentia, vaig procedir a la palpació dels testicles donant-li uns copets per dessota les bosses escrotals, i a continuació estrenyent el penis en diferents punts. En vaig necessitar quatre d’aquests moviments, i en cadascun d’ells li preguntava si li feia mal. En Solomon anava repetint que “no”. No vaig poder notar res estrany en la morfologia del seu aparell genital extern... tret de les dimensions. No deixava de sorprendre’m aquella mida tan extraordinària. 20 centímetres? 22? A cop d’ull, i en estat de repòs, aquell òrgan superava un pam de la meva mà!
Ja sé que no resulta gaire científic, però no vaig poder evitar mirar de satisfer la meva curiositat.
-A veure, Solomon. No hi trobo, amb aquesta simple exploració, res que indiqui que tens un problema en els teus genitals. Diria que tot està normal, i si em dius, a més a més, que no et fa mal, sincerament no sabria dir-te si tens o no alguna mena de patologia. Per cert, necessitaria saber si quan.... vull dir quan tens una erecció.... m’entens? –en Solomon em va contestar amb el cap afirmativament- eeeeh, el teu penis continua així o augmenta?
L’home, estranyat de la pregunta, va contestar molt seriosament.
-No, no. Petit Solomon es posa fins aquí –digué posant la seva mà al davant del seu penis, flàccid i apuntant al terra (flàccid és una forma de dir-ho) i la situà fins a crear una distancia, des del pubis fins a la seva mà, d’uns 25 centímetres.
El Gran Solomon somrigué quan va veure la meva expressió torbada que a penes va poder dissimular l’admiració i qui sap si també hi va descobrir signes d’enveja...
-Daixò... doncs, Solomon. Per què dius que no funciona?
-Dona enfadada. Dona molt enfadada. Petit Solomon no funciona quan ella vol. Dona enfadada i jo preocupat.
Era evident que no es tractava d’una urgència. Pel que em deia l’home, no se li devia aixecar -és clar que per aixecar tal aparell li devien caldre, al menys, un parell de litres de sang-, vaig pensar.
-Doncs hauràs d’anar a l’uròleg, noi. A urgències no et podem tractar aquest problema. Demana hora per l’uròleg i ell sabrà què ha de fer. Jo, sincerament, no sabria pas què dir-te ara.
-No targeta. No metge. Només urgències. Tu dona’m pastilla i tot arreglat. Dona contenta i Solomon tranquil.
La nova llei del govern deixava als immigrants sense regularització, fora del sistema sanitari i impedia tractar coses com aquesta. Ara que el negre m’ho deia, ho vaig recordar.
-Sí, noi. Tens raó -vaig dir-li.
Em sabia greu deixar-lo així i la veritat és que malgrat l’aspecte intimidador d’aquell home, em queia simpàtic i no deixava de pensar que per què li servia una eina tan gran si no la podia fer servir. Això, ho reconec, em consolava una mica. Però tot i això, vaig intentar esbrinar una mica més del seu problema i veure si hi podia fer quelcom.
-Tens fills?
-Quatre fills.
-Uhmm. Així doncs, el Petit Solomon sí que funciona, no?
......
octavioms.blogspot.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
