|
Va per tu Kimberlic(proleg introductiu)
dimarts 23/octubre/2007 - 04:59 489 2
No he aconseguit mai recordar el dia que tot plegat va començar ni com tampoc,tot plegat era i és tant inesperat com inexplicable,no mÂ’havia vist mai en la faceta de protagonista dÂ’uns aconteixements tant cinematograficament entretinguts però que en la realitat,en la meva primera persona sempre els hagués volgut evitar,el que es segur es que el mati dÂ’aquell primer dia,em devia aixecar amb prou temps per fer la meva sauna particular amb una dutxa de manpara,pendrem el cafè recalentat al microones i fugir de la meva propia casa per anar a la feina,una feina,repetitiva i monotona com a mi ja mÂ’anava bé,per que era la meva vida i la vivia amb recança,pero a la fi i al cap la vivia amb dignitat,segurament vaig arribar puntual com sempre,ni abans ni despres de les nou del matÃ,quan acabés el torn fins al migdia, correria fins a casa a dinar i santornemi després, com cada dia de la meva rutina,aixà despres del torn de tarda es on alguna cosa va sortir ja de la normalitat,era quasi inpensable que jo pogues fixar-me en un detall tan infim(almenys en aquell moment)pero mi vaig fixar.Tot mirant al cel desde la vidriera de la petita botigueta on treballaba vaig poder observar vora el mar un arc de santmarti,jo ja no li veia res més que un simple efecte optic despres dÂ’una pluja,però em va cridar lÂ’atenció la divisió que aquell arc feia en el cel,en un costat i perfectament diferenciat el cel era ennuvolat,pero amb un color blanquinos i enlluernat,i tot just a lÂ’altre negre i fosc com una nit sense lluna.Em va meravellar aquest detall,de fet devia estar escrit que jo tenia que fixar-mi,era una senyal que jo no vaig saber apreciar com a tal en aquell moment...ara ja ho entenc,si ho hagués sapigut,en aquell instant hagués començat a correr,no se cap a on ni quant de temps,pero segur que hagués lluitat per escapar del que sÂ’apropaba a mi,i tant que sÃ,ara ja no mÂ’he tret mai més el seu alé del meu clatell i no hi ha dia que no passi per dintre el meu cos un calfred de por sagnant.
|
|
|