| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tempo
|
|
| |
Llengües, llengotes i llengüetes
 dissabte 26/juliol/2008 - 02:10  1704  2
Potser encara cueja, potser ja s’ha acabat. En tot cas, vinc a dir-hi la meva.
Em refereixo a la polèmica desfermada per Felip Puig quan va retreure al Molt Honorable President de la Generalitat la poca qualitat del català que feia servir. De l’encreuament de declaracions, rèpliques i contrarèpliques, l’última que em ve al cap és la de la senyora Rahola, que ha dit que el català del Montilla no era pitjor que el d’alguns “xaves convergents”.
A mi, això de les qualitats, si anem a mirar, no em va ni em ve, especialment si l’enfoquem per la banda del pedigree. Però el que em fa posar els pèls de punta és la tranquil·litat i la impunitat de tutti quanti quan del que es tracta és d’infringir els que jo anomenaria mínims higiènics en l’ús de llenguatge.
I és que jo entenc que per a qualsevol persona que decideixi, en ús de la llibertat que algun déu en hores baixes li ha semblat bo de concedir-li, fer ús d’una llengua –i més si ho fa en situacions de formalitat o de manera pública– la primera voluntat inexcusable és la de fer-ho de manera polida. Vaja, igual com els que som educadets entenem que abans d’anar a compartir espais olfactius amb el proïsme és de bona criança passar per la dutxa.
La resta, música celestial.
Aquesta veritat per a mi incontrovertible sembla que topa amb mil excuses i unes altres mil deixadeses, atès el nivell de barbàrie amb què m’obsequien els meus conciutadans de tota mena i pelatge quan no em queda més remei que conviure-hi. Sort que natura és sàvia i m’ha permès d’endurir ulls i orelles i això em permet de transitar sense excessius trontolls per aquest petit món on em complac d'anar morint amb tanta lentitud com m’és possible.
Un pèl amoïnosa la meva actitud? Potser. Que sóc poc donat a comprendre i entendre situacions i circumstàncies? No ho dubto. La veritat, però, és que tant me fa.
En això, com en tantes altres coses, segueixo els consells d’una de les meves moltes àvies: “Ande yo caliente, y ríase la gente”.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
