| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XCarles
|
|
| |
I... carn crida carn.
 dilluns 6/juliol/2015 - 06:29  1728  3
Mireu, és una frase de tot un grapat d'afirmacions la que m'ha cridat més l'atenció i que he retingut després d'unes hores, "la carn crida carn".
No sé com posar-hi perspectiva més o menys correcte, quan parlem de carn ens referim suposo a la vesant alimentària, la gastronomia, com quan ho fem de peix (o no és carn també el peix?, i els cargols?...); la qüestió és que si parlem de gastronomia, de menjar o de simplement subsistència (limitació massa escrupolosa del menjar?) doncs podem parlar de que el ésser humà per naturalesa som omnívors, i no d'ara fa poc precisament, i anar a contracorrent tot i ser respectable si no fem mal ningú doncs no deixa de ser un contrasentit, un renunciar a una part fonamental tant de la gastronomia i el plaer que ens comporta (subjectiu sempre) i fins i tot la subsistència en condicions adequades a la nostra pròpia natura i essència humana quan tota persona li cal de tot tipus de proteïna i greixos animals com de fibres i aportacions vegetals i altres...
Ve al cas de, si del que es tracta és parlar de menjar, que renunciar a la carn ho trobo més que una opció de respecte o d'ètica personal, si se'n pot dir així, d'un prejudici propi de certes persones que han assumit una filosofia com podrien assumir-ne una altra. Sempre seria millor parlar de proporcions, alhora d'equilibrar tipus de carns o peixos i verdures i altres, per a una estabilitat física, psíquica i mental. Potser en renunciar a algun dels components de la cadena alimentària ens podem trobar en deficiències o minvant part de la nostra pròpia essència com a ésser humans, amb les conseqüències que se'n derivin que no vull ni puc considerar per evident manca de coneixements de metge naturista ni endocrinologia entre altres... Més crec de sentir comú no anar contra natura i menys contra el plaer que ens aporta el consum de tot tipus de carns, peixos, verdures..., segons els gustos de cadascú.
Serveixi alhora aquesta meva opinió quan hi introduïm el consum, més o menys moderat, de begudes de cert grau alcohòlic i vins, cerveses... tan arrelades a la nostra pròpia cultura des del fons del calaix de la Història i d'altres cultures properes i més o menys similars.
Renunciar a tot això, com renunciar a altres plaers i necessitats pròpies com el sexe i altres consubstancial a la persona trobo, personalment, ens limita més que no pas ens aporta una "ètica" determinada per sobre del bé i del mal.
Entenc els/les vegetarians/es, però no comparteixo la seva filosofia, ni hi estic d'acord, la considero un error.
M'ha agradat...
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
BlancaFor |
Els Amants
Tuesday, July 7th 2015, 7:57 AM
Quan he llegit el títol del teu bloc no pensava pas que parlaries de gastronomia, inconscientment aquesta frase m'ha recordat alguna cosa que vaig llegir fa temps i que m'has fet buscar:
Els amants
(La carn vol carn
Ausiàs March)
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés
Lorente. Carena editors. València 2004. Pàg. 23
De fet, poc vegetariana sóc jo.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
